Del santoral alguns patronatges són d'advocació obligatòria. La vista, amb santa Llúcia abans d'ahir, els negocis amb sant Pancraci, la professió –cadascú el seu patró–, i fins i tot els animals amb sant Antoni queden protegits mercès a unes figures que van dur una vida plena de virtut. Advocar pels impossibles ja és una causa major que ha estat estesa de sempre, però se li augura un molt bon futur tal com van les coses.

Dins de l'elenc, s'hi troba a faltar alguna patrona de la memòria, o patró, tant se val. Amb quina facilitat oblidem noms, xifres, fets, cares, allò que anàvem a fer. Li passa gairebé a tothom. La desmemòria va envaint la ment de la mateixa manera que un seguit de ginys ens acompanyen en la vida diària. Agendes electròniques, manuals, papers enganxats o retallats distribuïts per aquí i per allà no són suficients. Primer de tot, cal mirar-los per seguir les anotacions i de vegades costa recordar que s'han de consultar, però en segon lloc no s'ha oblidar de forma immediata allò que acabem de llegir, però és el que passa. La necessitat de concentració s'incrementa cada dia.

Convé saber si hi ha algú que ho patrocini. Oblidar els actes de la vida quotidiana és un fet generalitzat. El més preocupant és que també s'ha estès l'oblit sobre el passat col·lectiu, recent o més antic. Ja se sap que els errors es reiteren, tot i que la història no es repeteix exactament, però l'oblit generacional, el silenci sobre la genealogia de les coses deixa al marge molts valors.

Una patrona de la memòria ajudaria a recordar que quan s'anuncien grans canvis i novetats, vol dir que hi ha continuïtat, cosa que descobrim ràpidament, que quan es busquen fonts de riquesa en models caducats és que no ens en sortirem gaire bé, així és que tothom ha de prendre paciència, però almenys, s'evitaria allò que jo ja ho havia dit.

Per a més informació consulti l'edició en paper.