Va ser al desembre de 1948 quan l'assemblea general de Nacions Unides proclamà solemnement la Declaració Universal dels Drets humans. Ara fa seixanta-tres anys que l'home va donar un pas important per al seu desenvolupament social. Tres anys després de la finalització de la Segona Guerra Mundial s'aconseguí que la dignitat de la persona humana fos salvaguardada. Però no tots els components de l'ONU de llavors (58) van donar el seu vistiplau; Rússia i els seus satèl·lits de l'Europa del est, Aràbia Saudita i Sudàfrica es van abstenir i dos més no van ser presents a la votació. La Declaració recull drets civils, polítics, socials, econòmics i culturals. És una mena de constitució universal que tots els països haurien de fer seva i respectar. Posaria les bases teòriques de la utopia de la democratització universal.

Malgrat haver passat sis dècades, en moltes ocasions les relacions humanes no es basen en l'esperit de fraternitat que proclama el seu primer article. En massa llocs del nostre món i en no poques situacions, s'està al marge de qualsevol dret. Començant per l'esclavitud encoberta en la que viuen camperols i nens de diferents països americans o asiàtics i acabant pel menyspreu absolut a tot el que siguin llibertats individuals, en molts països dels cinc continents, aquesta declaració està molt lluny de ser portada a terme arreu. La manca de respecte a la dignitat de la persona causa mals irremeiables a milions d'ésser humans que han de viure situacions denigrants i fins i tot morir en l'explotació absoluta. L'egoisme, les ànsies de poder, l'acumulació de riquesa, l'odi absurd al diferent guien l'actuació de governs i de molts ciutadans del nostre món. A hores d'ara no hem aconseguit que l'educació ens hagi proporcionat una mirada fraternal, ni tan sols hem assolit que la formació acadèmica bàsica sigui universal. L'analfabetisme, una altra forma d'esclavatge, encara és present i colpeja més a les dones, les grans perjudicades per la indignitat. Cal no abaixar la guàrdia en la defensa dels drets humans, tant als països democràtics com als que no volen ser-ho. Tot allò que li passi a un ésser humà m'incumbeix a mi, ésser humà. Si algú viu en situació indigna també jo sóc responsable de la seva injustícia, perquè tots els ésser humans naixem lliures i iguals en dignitat i en drets, com proclama l'article u de la Declaració.

Per a més informació consulti l'edició en paper.