• Aquesta és una exposició que s'ha organitzat en plena crisi i cal felicitar el Col·legi d'Arquitectes

Arquitectura andorrana al 2011. És l'exposició que es presenta fins al 15 de gener del 2012, a la Sala d'Exposicions del Govern d'Andorra, al carrer Bonaventura Riberaygua 5 d'Andorra la Vella, després de la seva inauguració el passat dia 1 de desembre.

Organitzada pel Col·legi Oficial d'Arquitectes d'Andorra ha comptat amb la complicitat del Govern, a través del Ministeri de Cultura, fent-ne el disseny en Sisco Ribó, en clau, marc número 6. Dues lletres i dos números que expressen de manera minimalista la situació.

Llenguatge escapçat per a un temps de mínims, després d'una època de màxims constructius i d'excessos immobiliaris.

Més enllà dels uns i dels altres continua sent vàlida, i així se'ns mostra en l'exposició, la recerca col·lectiva de la qualitat, que no ha parat d'incrementar-se des dels anys 1980.

Tot i servir per a poder copsar els recorreguts individuals dels diferents arquitectes, l'acceptació d'exposar conjuntament és un signe inequívoc de compromís i de voluntat d'aquesta recerca col·lectiva de la qualitat en el disseny de formes i creació d'espais, la qualitat en la funcionalitat i transformació o adaptabilitat a les necessitats dels usuaris, la qualitat en l'ordenació urbanística i la creació de nous usos, infraestructures i paisatges urbans, la qualitat en la recuperació, rehabilitació i protecció del patrimoni arquitectònic monumental o no, la qualitat estètica i estilística com a renovadors d'imatges i tendències artístiques interiors o exteriors, la qualitat en la recerca de l'equilibri entre els entorns urbans, rurals i naturals, la qualitat en la investigació de nous espais, noves formes, nous usos, noves funcions, nous materials, nova tecnologia, noves maneres d'entendre, de dissenyar i de fer ...

I l'exposició pública implica la disposició a acceptar la crítica, encara poc habitual, però sempre necessària per a poder evolucionar.

Amb aquest esforç crític, ja sigui a nivell particular o ja sigui a nivell general, és possible madurar i adaptar-se i superar els canvis que qualsevol societat viva va incorporant, si no és el cas que calgui renéixer de les cendres, com l'au Fènix.

Respecte a aquesta quarta exposició han passat gairebé 20 anys d'ençà que es feu la primera exposició col·lectiva d'obra dels arquitectes d'Andorra, concretament el 26 de maig del 1992 al Centre de congressos del Comú d'Andorra la Vella passant també per la Sala d'exposicions del complex esportiu i socio-cultural d'Encamp entre el 21 de juliol i el 7 d'agost, i del 1 al 20 d'octubre a Ordino per acabar entre el 24 i 27 a la Fira d'Andorra la Vella.

En aquella primera exposició hi presentaven obra 20 arquitectes, Pere Aixàs, Xavier Aleix, Lluís Àlvarez, Jordi Batlle, Julià Call, Joan Coll, Aleix Dorca, Fermí Ginjaume, Artur López-Mateos, Antoni Martí, Antoni Molné, Josep Antoni Montané, Víctor Naudi, Josep Lluís Orobitg, Antoni Pol, Albert Pujal, Francesc Xavier Rebés, Manel Rossell, Jordi Sala i Alfons Valdés. El disseny d'aquesta primera i també la segona fou a càrrec del Joan Xandri, en clau, A-Tracció-A.

La segona exposició es va produir entre el 9 i el 25 de juny del 2000 a la Sala d'Exposicions del Govern a Andorra la Vella. Hi presentaren obra 32 arquitectes, Josep Adserà, Pere Aixàs, Miquel Albós, Verònica Aleix, Lluís Àlvarez, Pedro M. Basàñez, Víctor Blasi, Julià Call, Joaquim Canadés, Joan Coll, Enric Dilmé, Aleix Dorca, Pere Espuga, Elisabet Faura, Patrick Garcia, Carles Gras, Fermí Ginjaume, Antoni Molné, Marc Monegal, Josep Antoni Montané, Josep Lluís Orobitg, Xavier Orteu, Manel Pallarés, Antoni Pol, Enric Rello, Manel Rossell, Jordi Sala, Mercè Sansa, Alfons Valdés, Fèlix Vicente, Jordi Vidal i Albert Vila.

La tercera exposició es va produir entre el 7 i el 27 de juny del 2004 també al Centre de congressos i exposicions del Comú d'Andorra la Vella. Hi varen participar 38 membres del Col·legi d'Arquitectes, Josefa Adellach, Pere Aixàs, Cecília Aleix, Miquel Albós, Pedro M. Basàñez, Francisco Javier Blanco, Víctor Blasi, Marc Calvet, Joan Coll, Enric Dilmé, Aleix Dorca, Pere Espuga, Josep Maria Farré, Elisabet Faura, Patrick García, Fermí Ginjaume, Carles Gras, Antoni Molné, Marc Monegal, Josep Antoni Montané, Josep Lluís Orobitg, Ciro Orobitg, Xavier Orteu, Roger Pàez, Manel Pallarés, Esther Pascal, Antoni Pol, Josep Pubill, Mariona Raduan, Joan Ignasi Raduan, Antoni Sinfreu, Cecilia Solé, Alfons Valdés, Marcel·lí Valdés, Gerard Veciana, Fèlix Vicente, Jordi Vidal i Albert Vila. Aquesta tercera exposició fou dissenyada per marc número 6.

I en aquesta quarta exposició hi participen uns 38 arquitectes inscrits al COAA, Josep Adserà, Pere Aixàs, Miquel Albós, Pedro M. Basàñez, Víctor Blasi, Julià Call, Joan Casamajor, Joan Albert Casamajor, Enric Dilmé, Pere Espuga, Elisabet Faura, Marina Fité, Jacint Gil, Fermí Ginjaume, Lluís Ginjaume, Pau Iglesias, Miquel Mercè, Ricard Möller, Marc Monegal, Josep Antoni Montané, Zaira Nadal, Josep Lluís Orobitg, Ciro Orobitg, Xavier Orteu, Manel Pallarés, Esther Pascal, Moisés Pernía, Antoni Pol, Joan Ignasi Raduan, Manel Rossell, Isabel Roy, Cecília Solé, Josep Travé, Alfons Valdés, Marcel·lí Valdés, Gerard Veciana, Fèlix Vicente i Jordi Vidal.

Si bé no hi són tots, els que hi participen, són representatius.

Aquesta és una exposició que, com la primera de l'any 1992, s'ha organitzat en plena crisi econòmica i cal felicitar el Col·legi Oficial d'Arquitectes d'Andorra per fer l'esforç i l'atreviment de sortir i obrir-se a la societat andorrana, en aquest moment i comunicar la seva aposta pel bon treball i el seu convenciment que cal perseverar, perquè el país té futur si estem units i apostem per la qualitat. Mantenir l'esforç individual i col·lectiu dia a dia sense renunciar a continuar, assumint els nous reptes que s'estan plantejant i lluitar per a superar-los és la via més realista, encara que costi. 20 anys després continua havent-hi camí a seguir, però avui aquest, més que mai, és el de l'ordenació urbanística en equilibri amb el medi rural i natural, de la qualitat en general i l'eficiència energètica en particular.

Per a més informació consulti l'edició en paper.