S'estimava més anar a primera hora de la tarda. La possibilitat de trobar-se amb algú era menor. Quan va arribar encara no havien obert. Esperant assegut en un banc de la placeta se'n va adonar que venia un conegut que feia setmanes que no havia vist. Es va aixecar com un ressort i va sortir en direcció contrària vorejant tota aquella illa de cases. Tornà a la placeta, ja havien obert el servei. Entrà i mantingué una actitud de distància amb les persones que amablement atenien qui entrava. Li van donar el lot de productes, el va posar a la bossa de plàstic que portava per a l'ocasió i va marxar. Pels carrers principals, amb la bossa, que era d'un establiment conegut, passava més desapercebut i ja no cridava l'atenció. Se sentia una mica més tranquil. En arribar a casa col·locà allò que li havien donat al prestatges habituals, plens de buidor. Mentre esperava que arribessin els seus fills de l'escola els preparà el berenar. Quan van ser a casa volien calmar la gana. En veure que en lloc del que sempre prenien tenien una altra vegada un producte diferent, començaren a rondinar perquè volien el que havien menjat fins aleshores. Ell va començar a emprenyar-se amb els nens perquè les seves exigències sobraven. No eren conscients que ja no estaven en condicions de demanar res i que havien de prendre el que toqués. Acostumats però a imposar el seu criteri no entenien que ara no disposessin del que habitualment havien menjat. Es va emprenyar també amb sí mateix perquè calia continuar fent veure que no passava res i que tot era com abans. Interiorment va maleir el moment en que li havia arribat l'avís. Aquella notificació havia marcat una línia a les seves vides; una línia que cada dia es feia més gruixuda i que separava els temps de bonança, quan tenien accés a quasi tot, dels actuals que els feien viure com uns pàries. De la nit al dia havien passat a formar part dels desheretats, aquells que havien deixat de tenir un sou que els procurava allò que els feia formar part de la categoria dels consumidors. Ara ja no ho eren, havien passat a ser objecte de beneficència. Menjar de caritat, roba de prestat, lloguer de contenció. En la seva dignitat es rebel·laven contra la injustícia que estaven patint i de la que més que protagonistes eren espectadors passius deshonrats.

Per a més informació consulti l'edició en paper.