Com molta gent me quedat bocabadada amb les noves retallades proposades pel president Mas dos dies després de les eleccions. D'entrada em sembla molt poc elegant, fins i tot poc ètic ja que durant la campanya electoral no ha dit ni piu del que realment faria; una amiga m'ha dit que si hagués sabut aquesta nova onada de retallades no hauria votat a CiU, és com un frau democràtic als seus electors i a la ciutadania en general. El moment i les formes no són però el més important, el que realment preocupa és que la crisi algun dia s'acabarà, però les retallades és quedaran. Penso que costarà molt tornar a tenir la sisena hora a l'escola pública, i que la privatització de l'ICS (Institut Català de la Salut) serà irreversible, i que el patrimoni venut serà molt difícil de recuperar. Evidentment que cal prendre mesures però s'està utilitzant la crisi per desfer molta de la feina que a nivell social havia fet el Govern d'esquerres. Em preocupa la cohesió social i com a ciutadana penso que CiU s'equivoca seguint per aquest camí ja que no és reactiva l'economia al no incentivar el consum, és un cercle tancat. Si la gent no té diners no en gasta, són faves contades. Caldria que fos més fàcil l'accés al crèdit per poder fomentar nous sectors productius basats en la sostenibilitat. Totes aquestes mesures responen a un model d'Estat basat en la privatització i el conservadorisme dels privilegiats de sempre i els altres que s'espavilin. En lloc d'augmentar els ingressos gravant l'energia nuclear, la banca o les grans fortunes, fan pagar els plats trencats als de sempre, a les persones amb menys recursos, primer els treballadors públics i també a la gent que ha d'agafar el metro, l'autobús o el cotxe per anar cada dia a treballar. El que és més greu, és que s'oblida als que més pateixen i cap de les seves mesures van adreçades a les persones que perden la casa, o la feina. És cert que hi ha hagut frau en el Pirmi (Programa Interdepartamental de Rendes Mínimes) i que molta gent que no necessitava aquesta ajuda l'ha rebuda, però no es pot posar tothom al mateix sac. En canvi fraus com els del Palau de la Música de Millet i companyia i més recentment els mals usos dels directius de Caixa Penedès i d'altres no tenen tanta rellevància. És força injust, o tots moros o tots cristians.

Per a més informació consulti l'edició en paper.