• El xoc constant entre otomans i europeus va provocar molta sang i va desplaçar mil vegades les fronteres

El Museu Nacional d'Art de Romania (MNAR) va inaugurar ahir a Bucarest una exposició que mostra amb profunditat i rigor quin és l'origen històric i com s'ha desenvolupat la llegenda de Dràcula. Fins al 10 d'octubre, al centre de la capital romanesa, la llegenda de Dràcula il.lumina un viatge històric a una regió i a una època tan brutals com fascinants.

Estructurada en quatre parts, l'exposició narra en el seu primer tram la història de Vlad III Dracula --fill del Drac o del Diable--, senyor feudal de la regió de Transilvània que al segle XV es va aliar o va lluitar amb els conquistadors turcs o hongaresos segons la conjuntura. "La creença en els vampirs ha estat vinculada injustament a ell, que va lluitar contra l'Imperi Otomà i no contra morts vivents i vampirs", va declarar en l'obertura Martin Eichtinger, exambaixador d'Àustria a Bucarest i un dels impulsors del projecte. "En realitat, era un lluitador per la llibertat, tirà, despietat, un polític d'ordre", hi va afegir el diplomàtic.

Els organitzadors atribueixen la reputació sinistra de Vlad III a les cròniques dels colons germans establerts a la zona, que haurien sofert les restriccions comercials i els atacs militars del cèlebre cabdill. La mostra considera difícil de provar que el personatge tingués una crueltat especial per als usos de l'època, malgrat tota la seva fama i el sobrenom de Vlad l'empalador. En les seves sales s'exposen diversos quadres del personatge, entre els quals destaca un retrat a l'oli anònim del segle XVI exposat al Museu d'Història de l'Art de Viena. La segona part explora mitjançant les pintures i els objectes de guerra exposats les batalles entre cristians i musulmans al sud-est d'Europa, un context en el qual les accions i aliances, sovint confuses i ambigües, de Vlad troben explicació. El xoc constant entre otomans i europeus va provocar molta sang i va desplaçar mil vegades les fronteres, però les friccions en el camp de batalla que va anar el territori de la Romania, va sembrar també d'influències els salons de les dues civilitzacions.

Diversos quadres i objectes de decoració presentats en el MNAR demostren com els sultans turcs van començar a encarregar retrats al model dels seus homòlegs occidentals, malgrat la prohibició de l'Alcorà, al mateix temps que la decoració dels palaus nobles de Budapest i Viena es va veure impregnada de l'estil oriental de l'enemic. Les llegendes de vampirs tan populars en aquesta zona d'Europa es repassen en la següent part de la retrospectiva, documentades a través de cartes, gravats i tractats de "curació de malalties vampíriques" del segle XVIII.

AL SEGLE XIX,
el mite, que ja s'havia convertit en tema de debat intel.lectual en el món germànic, es faria universal en ser recollit per escriptors com ara Goethe, Byron o Baudelaire, fins a arribar a gran popularitat amb la novel.la Dràcula, de Bram Stoker, que va vincular per sempre la figura de Vlad III amb el cèlebre comte Dràcula de la ficció.

Cartells de les diferents versions cinematogràfiques de la novel.la d'Stoker serveixen per tal d'analitzar l'evolució a la gran pantalla del personatge del Príncep de les Tenebres en l'última part de l'exposició, que projectarà diàriament durant els tres mesos que romandrà oberta el clàssic de l'expressionisme germànic Nosferatu. La simfonia del terror. Organitzada pel MNAR, el Museu d'Història de l'Art de Viena i el Castell d'Ambras de la població austríaca d'Innsbruck, que allotgen bona part del material exposat, l'esdeveniment té el mèrit de separar amb claredat i elegància realitat i ficció en un terreny en què gairebé sempre es confonen.

Periodista. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.