PUBLICITAT

El PSOE i els seus banquers

CARLOS CARNICERO
PERIODISTA

Les coses passen tan de pressa que es perd memòria de la seva substància. Se' recorden d'aquelles reunions a la Moncloa amb els quaranta empresaris més poderosos d'Espanya, Emilio Botín en públic, ovacionant el president del Govern. Encara no es produïen els desnonaments en cadena ni el candidat Rubalcaba havia proposat en una campanya electoral que no podria metafísicament guanyar, la dació en pagament per cancel·lar hipoteques. No se li havia ocorregut recuperar l'impost sobre el patrimoni ni tampoc augmentar els impostos als poderosos.

És difícil pensar en un govern més permissiu amb la Banca. I, a més, presumptament socialista. Per entendre l'abast d'aquestes paraules només fa falta comparar detalladament el programa de Rubalcaba amb l'acció del govern socialista en els últims vuit anys: Espanya té ara mateix majors desigualtats que en qualsevol altre moment de la seva història recent.

Els sous i les jubilacions dels alts funcionaris de les caixes d'estalvis es fan públics al mateix temps que les fallides de moltes d'aquestes entitats, que són rescatades amb diners públics. I a la vicepresidenta econòmica no se li mou una pestanya. Ni al governador del Banc d'Espanya, el socialista MAFO.

I ha volgut el destí i la voluntat de Zapatero que el Consell de Ministres del divendres, vigília de la reunió del Comitè Federal del PSOE, indulti el conseller delegat del Banc Santander, Alfredo Sáenz, mà dreta d'Emilio Botín.

Estava inhabilitat per seguir exercint per un delicte greu d'acusació, falta per la qual uns empresaris catalans van anar a presó. I ara, ha estat indultat i podrà seguir la seva carrera professional.

Per facilitar una dada –només a tall d'informació– Alfredo Sáenz figura com el cinquè banquer millor pagat del món. 10,2 milions d'euros a l'any. 1.700 milions l'any de les antigues pessetes. No està malament. Mentrestant segueixen els desnonaments de gent que perd la seva casa i ni tan sols salda els seus deutes. Enhorabona a la regeneració del socialisme i a les seves decisions pòstumes d'afavorir els seus.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT