Ja ha passat el 20-N i la ciutadania espanyola ha decidit donar una àmplia majoria al Partit Popular. En democràcia l'alternança política és normal i sovint es vota una opció no solament pels seus mèrits sinó pels demèrits dels que fins a les eleccions tenien el poder. Considero que això és el que ha passat a les darreres eleccions. El govern Zapatero no ha estat a l'alçada de les circumstàncies en un moment d'una crisi mundial generada pel neoliberalisme en el qual el repartiment de la riquesa és similar a un nou feudalisme: els beneficis són per a una minoria, ja rica, mentre una immensa minoria, la gent del món del treball, viu a precari; molts en una situació de supervivència i d'altres d'extrema pobresa. Amb una excepció, que per sort no som a l'Edat Mitjana i hi ha una classe mitjana que té un bon poder adquisitiu, i treballadors que si tenen feina també es van espavilant; tot això sense contar l'economia submergida que juga un paper important en el manteniment de moltes famílies. Zapatero no és responsable de la crisi, però sí de la gestió que n'ha fet ja que no ha sabut donar-li una sortida coherent. No s'han buscat alternatives per reduir la despesa pública sense retallar l'Estat del Benestar, i bàsicament els seus puntals bàsics, la sanitat i l'educació. Aquestes alternatives passen al meu entendre entre d'altres, per prendre una bona colla de mesures com ara aturar la construcció d'infraestructures, o reduir la despesa de la Casa Reial, o suprimir les Diputacions, o reduir les despeses farmacèutiques i militars. La qüestió ara és saber com encararà els problemes el Govern presidit per Mariano Rajoy. Temps al temps, però tinc els meus dubtes raonables doncs a part de dir reiterades vegades que propiciaria incondicionalment la continuïtat de les «Corridas de Toros» no sabem com s'ho farà en temes tant difícils com la reducció de l'atur, retallar la despesa pública o fomentar el crèdit, o quina serà la seva relació amb les Comunitats Autònomes. De moment la seva elecció d'entrada no ha calmat als mercats financers, doncs la prima del risc continua pujant i la borsa continua baixant. Quant a Catalunya, podria dir moltes coses però solament recordaré que va ser Mariano Rajoy qui va recórrer tota Espanya, demanant firmes contra l'Estatut aprovat pel nostre Parlament.