• Les revisions no tindran èxit si prèviament no es fa l'esforç de conèixer bé la realitat

L'any 2013 la majoria de comuns podran revisar el seu pla d'urbanisme, ja que hauran passat sis anys des de la seva publicació, d'acord amb la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme (LGOTU del 2001).

Així a Sant Julià de Lòria l'agost del 2006; a Ordino el desembre del 2006; a la Massana el gener del 2007: a Encamp el juny del 2007; a Canillo el juliol del 2007; a Andorra la Vella el setembre del 2007, i a Escaldes-Engordany el febrer del 2008.

Seran els propers equips comunals sorgits de les eleccions del 4 de desembre d'enguany als qui pertocarà de reordenar els plans d'ordenació i urbanisme parroquial (POUP) segons els resultats obtinguts en els seus primers anys de prova.

La primera raó per la qual s'haurien de revisar és, sens dubte, i justificada per la seva obvietat, la reducció de les expectatives de creixement quantitatiu.

L'obligació de mantenir tot el sostre edificable provinent de les zonificacions de 1983, que partien del model en què tot el territori privat, també el públic, era edificable no només és insostenible a curt i mitjà termini, què és l'òptica amb què ha de treballar qualsevol pla d'urbanisme, sinó que és contraproduent i més en circumstàncies de crisi.

Els 51 milions de m² de sostre global edificable a tot Andorra actualment com a màxims realitzables (heretats de les zonificacions del 1983) no són assumibles en cap model coherent amb el territori de què es disposa. Fins i tot així i autoritzant 150.000 m² a l'any (xifra allunyada de la realitat en els darrers anys), caldrien 340 anys per fer-la. I últimament en lloc de créixer s'ha decrescut.

Els plans d'urbanisme tenen com a missió primera i fonamental ordenar el creixement. I, tot i ser necessari tenir un model urbanístic propi i adaptat al territori a llarg termini, no es poden fer previsions amb garanties més enllà del 25 anys. El creixement urbanístic no pot ser un objectiu en sí mateix. No ha de ser finalitat, ni que sigui econòmica, sinó que ha de ser un mitjà per assolir un determinat llindar de desenvolupament.

Cal tenir present, cosa que no es va fer en els primers POUP, que els Comuns i el Govern adquireixen unes responsabilitats de subministrament de serveis (dipòsits i xarxa d'aigua potable, xarxa de clavegueram i depuradores, subministrament elèctric; recollida i tractament de residus; equipaments escolars, sanitaris, esportius, etc.) segons el sostre que es permeti edificar i, en conseqüència, han de garantir la capacitat material i econòmica per a fer front als compromisos que implica qualsevol creixement que es permeti dur a terme així com al seu manteniment. Per aquesta raó els plans haurien d'anar acompanyats d'uns programes d'actuació i d'uns estudis econòmics i financers.

L'homologació, en aquest sentit, amb els plans dels països veïns és una mesura de sentit comú.

La segona raó que justifica la revisió és l'ajustament dels POUP en relació al seu equilibri amb el territori. Hi ha dos aspectes importantíssims que han quedat marginats o mal resolts respecte als espais urbans. Són els espais rurals i els espais naturals.

Els tres espais mereixen ser considerats, i cal trobar els equilibris més adequats segons cada cas, però no es poden negligir perquè els tres ocupen i constitueixen la realitat del territori andorrà i es complementen, s'interaccionen i es necessiten perquè els uns valoritzen els altres positivament o negativa. Per tant, és important buscar i trobar els encaixos de cadascun amb els altres o, almenys, la possibilitat de coexistència amb el màxim de respecte i compenetració.

La tercera raó de la revisió és que no s'ha estat capaç en els darrers anys, d'unificar de manera òptima els entorns de protecció cultural i la protecció monumental amb l'ordenació urbana dels POUP. Protecció i ordenació han anat cadascuna pel seu costat i seria convenient concertar-les en benefici de tots. No n'hi ha prou amb estar subordinades jeràrquicament. Això és possible i cal una complicitat i donar-se una segona oportunitat.

Dins d'aquest mateix àmbit cal revisar les proteccions establertes per als nuclis tradicionals i barris o centres històrics, destriar els elements de valor, i fer possible una millor protecció activa amb la revalorització i reconeixement del que queda.

La quarta raó de revisió és de replantejament del model urbanístic d'ocupació del territori en virtut, no tant del creixement quantitatiu, tal com ha estat pensat, sinó d'un creixement qualitatiu, amb molta més raó en les circumstàncies de crisi en què es troba el model quantitatiu de final de cicle i que no serveix per encarar el futur.

Una cinquena raó s'explica en la necessitat de reconsiderar totes les normatives i els processos de tramitació per fer els POUP més efectius i més àgils tant en l'assoliment dels nous objectius, com en els resultats esperats, mirant d'afavorir-ne l'eficàcia i la qualitat.

Un exemple n'és la indefensió dels particulars davant diverses administracions competents i de vegades amb contradiccions, ja sigui pels riscos naturals o d'altres.

Un altre exemple és que cal deslligar l'aprofitament urbanístic de l'aplicació de la normativa específica i establir-lo amb claredat i sense necessitat de fer càlculs previs i aproximats o de fer el projecte. El paràmetre és prou essencial perquè quedi fixat en el seu màxim real, que s'assoleix o no segons vulgui el titular del dret, i no que es trobi afectat per paràmetres normatius secundaris de l'ocupació o la volumetria.

Un exemple més és el de regular el conveni urbanístic, sobretot quan ja s'ha posat en evidència la seva necessitat i efectivitat i que l'expropiació no és l'instrument més habitual per avançar, perquè no es troba a l'abast de l'Administració pública.

Finalment el repte de millorar la segona generació dels POUP no afecta només els comuns sinó també al Govern a través dels ministeris pertinents. Els uns i els altres no han de deixar de continuar fent planificació de les necessitats futures en els àmbits que els correspon per tal d'evitar el que suposa de mal costum i alteració d'allò previst en els POUP l'anar intervenint per la via dels projectes d'interès general.

Les revisions no tindran èxit si prèviament no es fa l'esforç de conèixer bé la realitat. En aquest cas la disponibilitat d'estadístiques fiables i adequades és bàsica i, ara per ara, tant des dels comuns com des del Govern no s'ha evolucionat en positiu sinó tot el contrari (població, superfície construïda real i per usos...). La Llei de competències no justifica la inexistència d'un seguiment i coneixement de la realitat a través d'uns paràmetres evolutius útils, detallats i globals que donin satisfacció i eines per poder planificar tant des del sector públic com privat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.