Entre les esperances que tinguem oportunitat de ser més feliços, hi figuren les noves tecnologies de la comunicació que, sense cap dubte, des que s'han convertit en eines d'abast ampli i obertes han donat la possibilitat d'un altre sentit tant a la democràcia, com a les opcions de relacions socials i facilitats per a l'estudi. Ocupen temps i exigeixen dedicació, és cert, però aporten recursos que converteixen les nostres pulsacions digitals en una dimensió increïble per escriure, escoltar, pensar, dir, llegir, mirar. Obren l'oportunitat d'arribar a fonts del saber recollides en textos antiquíssims i en racons remotíssims, sempre en el misteri perquè no se sap què trobarem al final i justa falta sempre el més important. Feta aquesta declaració de fidelitat eterna a les noves tecnologies de la comunicació, són com tot en aquesta vida eines que depenen de l'ús que se'n fa. Des de diverses observacions i experiències, dóna la sensació que la unió i fluïdesa de la informació, de les idees i de les oportunitats, es va creant un altre tipus de marginació. O hi ets, o no te'n enteres. Les darreres tendències és que si vols informació, sobretot si és comercial, t'has d'apuntar a fer-ho des del Facebook. S'havien inventat els llocs web, però es veu que això no ens permet fer-nos fans, amics i amigues per rebre propaganda. És un nou sistema d'arribar a la clientela, però ja empipa que en nom del negoci pretenguin de nosaltres allò més sagrat, l'amistat, o allò que és fruit de l'estudi, l'admiració. I si llegeixes el diari, et conviden a fer comentaris i a explicar-se, però cadascú hi deixa la seva, sovint anònimament i carregada de gripaus i colobres, en mal traduïda expressió del castellà, i ja està. En total, però, hi ha una feinada tremenda per seguir els grups d'amistats, saber què passa amb els tweeters i altres ginys extraordinaris, i portar una vida sensorial per facilitar l'intercanvi personal. Pot passar allò que tot fent un cafè amb una persona per intercanviar impressions, crear noves complicitats, aprendre altres arts, i resulta que s'ha de fer paral·lelament als missatges a tercers, i sort que són curts.

Per a més informació consulti l'edició en paper.