• Aquesta és una crisi que Europa i la Unió Monetària només poden superar en positiu

L'augment de les fortes tensions sobre el deute sobirà d'un grup cada vegada més nombrós dels països que formen part de la Unió Monetària, la manca de concreció en la presa de mesures per part de les autoritats polítiques i monetàries de la zona per assegurar la sostenibilitat de les finances públiques europees en el llarg termini i l'adversa reacció dels mercats a la resolució de les crisis polítiques a Grècia i, més recentment, a Itàlia, estan tenint un impacte molt negatiu sobre les expectatives de creixement econòmic a Europa per al proper any.

Aquest escenari més pessimista ja no solament està afectant de forma molt directa els països perifèrics, sinó que també s'està contagiant a economies centrals de la zona, com Bèlgica i fins i tot França, on la prima de risc del seu deute a 10 anys respecte del Bund alemany al mateix termini ha arribat a nivells molt elevats.

Tot plegat ha fet que les darreres projeccions econòmiques de la Comissió Europea respecte a la variació del PIB de l'eurozona el 2012 se situarien, com a mitjana de l'àrea, en només un 0,5%. Això vol dir que alguns països de l'àrea entrarien (o seguirien) en recessió, mentre que el conjunt es trobaria molt a prop d'aquest escenari tan temut de decreixement econòmic que, en cas que es confirmés, encara agreujaria més la crisi actual del deute sobirà europeu i, fins i tot, el futur de l'euro mateix.

En tot cas, aquest possible escenari recessiu a Europa no és, malauradament, impossible. Entre altres raons perquè aquesta previsió de la Comissió Europea, tot i la seva modèstia, es planteja en el context d'un escenari en el qual les tensions en els mercats de deute se suavitzarien progressivament, cosa que, ara per ara, ningú no està en condicions d'assegurar totalment. En tot cas, les expectatives estan molt marcades per una gran incertesa, ja que gairebé tots els analistes econòmics coincideixen que, ara per ara, hi ha una probabilitat més gran que la desviació sobre l'escenari central que ha definit la Comissió Europea per al 2012 sigui a la baixa i no pas a l'alça. En definitiva, doncs, les previsions sobre el creixement econòmic europeu no solament s'han deteriorat fortament en molt poc temps, sinó que també cal tenir present que la persistència de les tensions en els mercats de deute forçaran inevitablement a ajustos addicionals en els comptes públics de la gran majoria de països, fet que, al seu torn, també tindrà un impacte addicional negatiu sobre el mateix creixement econòmic de l'eurozona, especialment tenint en compte que aquests ajustos són necessaris ja no solament en els països més dèbils de l'àrea, com Grècia, Irlanda o Portugal, de dimensió relativament petita, sinó també en països de tant pes econòmic com Itàlia, Espanya o França mateix. En el cas italià, aquest fort ajust del dèficit públic serà, per tant, la principal tasca que haurà d'afrontar el nou govern comandat per Mario Monti, i tant de bo que la resolgui positivament, cosa que també val per a Espanya, on el govern sorgit de les recentíssimes eleccions, que liderarà Mariano Rajoy, haurà d'assegurar des del primer moment la seva capacitat per complir el compromís de reducció del dèficit fins al 3% del PIB a final del 2013. En aquesta línia de necessària reducció del dèficit per garantir la solvència del deute sobirà europeu, cal subratllar, així mateix, com a molt important i significatiu el fet que França mateix acabi d'aprovar un pla d'austeritat que és el més dur des de la Segona Guerra Mundial i que significarà una reducció del dèficit públic de 100.000 milions d'euros fins al 2016.

En el capítol d'obstacles que afronta Europa i que fa augmentar el risc d'entrada en recessió no es pot menystenir tampoc, en absolut, que aquestes tensions en els mercats de deute generen també grans dificultats de finançament per a les entitats de crèdit en els mercats majoristes. Això, juntament amb les majors exigències de solvència que ara han d'assumir els bancs europeus, fa encara més complicada la recuperació dels fluxos de crèdit, cosa que acaba repercutint també molt negativament en el creixement de l'economia real.

El fet de l'existència de tants i tan diversos factors que potencialment podrien restar capacitat de creixement al conjunt de l'àrea de l'euro és precisament el que fa imprescindible una actuació ràpida, enèrgica, clara i eficaç del conjunt d'estats i de les institucions comunitàries que permetin recuperar al més aviat possible la confiança; la confiança en Europa dels mateixos europeus i també de la resta del món, perquè aquesta és una crisi que Europa i la seva Unió Monetària només poden superar en positiu, augmentant la seva cohesió i solidaritat interna i coordinant esforços amb la resta de les altres grans àrees econòmiques del planeta.

Per a més informació consulti l'edició en paper.