Ha mort a Washington en Joaquim Ferran, un economista prestigiós del Fons Monetari Internacional (FMI) i un bon amic del nostre país. Fill de Cervera, va fer els seus estudis de dret i econòmiques a Madrid i amb una beca Fulbright va marxar als Estats Units a aprofundir les ciències econòmiques a la American University.

Quan era director de l'oficina de l'FMI per Europa, a París, el va interessar el cas andorrà. Després sempre va ser el nostre home bo al Fons Monetari. El vaig conèixer l'any 1994 i des de llavors sempre que era necessari un contacte es va trobar entre els bastidors com a amigable componedor ple de simpatia envers el nostre país i els seus primers anys de navegació en l'escena econòmica internacional. Malgrat una agenda molt atapeïda, sempre trobava el temps per parlar amb els andorrans, donar la seva opinió personal o professional i ajudar en el que podia, que des de la seva alta posició a vegades fou important. En la cautelosa i llarga aproximació del nostre país a l'FMI, sense ser-ne membres, en Joaquim Ferran ens va permetre d'explicar la realitat andorrana, en la seva complexitat, a la institució. També ens donava un contacte permanent, honorable i de fiar, amb un dels centres de les finances mundials.

Vaig apreciar molt la seva amistat. En un moment en què Andorra anava més enllà de les seves fronteres, amics com en Joaquim Ferran foren sòlides referències. Com a petit estat, Andorra s'ha beneficiat sempre, al llarg de la seva història, d'una clara direcció interna però també de molts amics de l'exterior i és correcte que els recordem amb agraïment, encara més en un moment de traspàs. Hom sent massa vegades que tot es fa per un interès o altre, i de vegades és cert, però en el meu temps de servei públic també he estat testimoni de persones que, en posicions de poder i sense segones agendes, han ajudat a Andorra, per simpatia envers les idees de llibertat i pacifisme que un petit país com el nostre representa. En Joaquim Ferran era un d'aquests. Possiblement perquè a banda de ser un professional reconegut, era també una excel·lent persona. Sigui dit que des d'Andorra també, en reconeixement a molts anys de bons consells i desinteressada simpatia, fem arribar a la seva vídua Maren i a tota la seva família, un condol ple d'agraïment. In memoriam (Cervera 1934–Washington DC 2011.

Per a més informació consulti l'edició en paper.