L'estat del benestar està tenint moltes xacres, li estan sortint mals per tot arreu. Hi ha qui tenen molt d'interès en què emmalalteixi i l'estan sotjant per tal de deixar-lo molt feble. Pensen, encara que no ho diuen obertament, que els serveis universals estan causant la ruïna dels països perquè no creen riquesa, per tant cal desfer-se'n per la càrrega que suposa per a l'estat. Saben però, que poden fer molt de negoci amb el desmantellament d'un estat protector dels ciutadans. Esperen la seva caiguda com els voltors que sobrevolen pacientment al cel. Són els lacais que creuen que cal supeditar els ideals als diners. Són els hereus d'aquell primitiu Mercantilisme que es va desenvolupar a Europa a partir del s.XVI, gràcies a una relaxació en els valors del moment, una legitimació de l'èxit econòmic, unes relacions comercials que s'estenien per tot el món conegut després dels descobriments geogràfics.

La seva evolució va donar pas al capitalisme a partir del s.XVIII amb la mà invisible del mercat. Aquest mercat que ara, al s.XXI s' ensenyoreix com un monarca absolut. És clar que les riqueses són desitjables, fins i tot exigibles com a mitjà, com suport material de l'home, però no són en sí mateixes el fi suprem. Cal regular l'adquisició i l'ús dels bens i riqueses, però no per saciar la cobdícia d'alguns sinó per satisfer les necessitats de tots els ciutadans. Es tracta de fer un estat mínimament solidari i desterrar la llei del més fort. A això li hem dit estat del benestar. No pot ser que no hi hagi possibilitat d'altres mesures que reactivin l'activitat econòmica que no siguin les de fer recaure totes les restriccions en els assalariats, que no siguin les d'empobrir la classe mitjana amb el pes d'unes reformes que estan acabant amb els drets adquirits que tant han costat aconseguir. Les propostes que s'estan fent als països de la Unió Europea van en aquesta direcció i paradoxalment estan arribant als governs els qui les proposen. Avui mateix a Espanya tornarà la teoria econòmica del pelotazo sense que molts s'hagin adonat que seran ells qui hauran de pagar el rescat del sistema que ara els traurà allò de fonamental que havien aconseguit treballant de valent durant tant anys i amb el que altres es van enriquir.¿Qui ens assegura que quan la situació millori el mercat ens permetrà tenir els avantatges socials dels què disposàvem?

Historiador

Per a més informació consulti l'edició en paper.