• La llegenda negra, més partidària d'un complex crim passional, mai es va creure l'informe policial

La reobertura del cas de Natalie Wood 30 anys després de la seva misteriosa mort recorda que, des de Marilyn Monroe a Pier Paolo Pasolini passant per Brandon Lee, són moltes les desaparicions d'estrelles del cinema segellades sota l'ambigu afegitó de: «en estranyes circumstàncies».

Natalie Wood, que mai va ocultar la seva por a l'aigua, va commocionar el món en aparèixer el 29 de novembre de 1981, als 43 anys, ofegada a les proximitats de l'illa californiana de Santa Catalina, on passava el cap de setmana amb el seu marit, Robert Wagner, i l'actor Christopher Walken.

La llegenda negra, més partidària d'un complex crim passional, mai es va creure l'informe policial, que va considerar la seva mort com accidental, i les noves informacions que han motivat la reobertura del cas tornen a obrir tot tipus d'elucubracions.

Gairebé un any després d'aquell 1981, la musa d'Alfred Hitchcock i princesa de Mònaco, Grace Kelly, perdia la vida en un accident de trànsit a les sinuoses carreteres de Montecarlo, quan anava en cotxe amb la seva filla Estefania.

Durant anys, la versió més popular ha incidit que, en realitat, era la petita dels Grimaldi qui conduïa l'automòbil.

Dues icones del cinema de vida torturada, Marilyn Monroe i Romy Schneider, van morir amb vint anys de diferència –una el 1962 i una altra el 1982– per una combinació d'alcohol i fàrmacs que va obrir la porta a l'especulació sobre respectius suïcidis.

De la primera eren molt conegudes les seves inestabilitats emocionals, si bé les seves relacions amb la Màfia i amb els Kennedy eren el brou perfecte per a la teoria conspiratòria.

La segona havia estat assotada per la tràgica mort del seu fill, travessat accidentalment per la reixa de casa quan intentava enfilar per ella, de manera que mai es va dilucidar si l'excés de barbitúrics va ser voluntari o involuntari.

Els medicaments també van acabar amb la vida de Heath Ledger, que va aparèixer mort al seu apartament de Nova York el 22 de gener de 2008, just abans d'estrenar la pel·lícula per la qual guanyaria l'Oscar, El cavaller fosc, on va interpretar a un esgarrifós Joker.

El suïcidi va ser descartat, igual que va succeir amb Brittany Murphy, que va morir el 20 de desembre de 2009. Les causes de la mort d'aquesta jove actriu van ser una barreja de pneumònia i anèmia, però en morir poc després el seu vidu, Simon Monjack, es va dir que la causa havia estat l'efecte tòxic d'uns fongs generats per la humitat del seu habitatge. Mai es va poder demostrar.

Brandon Lee va morir en ple rodatge d'una escena d'El corb per una presumpta bala de fogueig que va resultar no ser-ho. Les similituds amb la mort del seu propi pare, Bruce Lee, van completar la teoria que darrere de tots dos morts hi havia una venjança de la màfia xinesa.

Un altre mestre de les arts marcials, David Carradine, va aparèixer mort el 2010 a la seva habitació d'hotel de Bangkok. Protagonista de Kung Fu rescatat per Quentin Tarantino a Kill Bill, Carradine va aparèixer nu i amb una corda de niló lligada al coll i els genitals.

El forense va descartar el suïcidi i la policia va apuntar que l'actor es va asfixiar accidentalment durant una extravagant masturbació, però la família va sol·licitar una investigació de l'FBI que mai va prosperar.

L'actor de Rebel sense causa Sal Mineo va ser en canvi víctima del que semblava un crim passional el 1976, quan tornava a casa després d'un assaig. En el seu cas es va veure embolicat qui va ser el Tadzio de Mort a Venècia de Visconti, Björn Andresen, però finalment un repartidor de pizzes que va afirmar no conèixer Mineo va ser acusat i empresonat.

Finalment, un altre cas és el de Pier Paolo Pasolini, polèmic director que va incomodar a la societat italiana de l'assassinat del qual es va autoinculpar un adolescent Pi Pelosi, que als disset anys i sense mostrar rascades hauria estat capaç de donar-li una pallissa al director i atropellar-lo amb el seu propi cotxe el 2 de novembre de 1975. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.