• Una part del futur TVA/IVA s'hauria de destinar a ajuts socials i programes d'ocupació

Fa poc més d'un mes que la Proposició de llei de l'impost sobre el valor afegit (IVA) va ser admesa a tràmit parlamentari. S'acabi dient IVA o TVA –no vull entrar en aquesta polèmica, ja que el nom no fa la cosa–, no hi ha cap dubte que l'impost o tribut en qüestió s'acabarà aprovant, tenint en compte que demòcrates i socialdemòcrates estan d'acord que és necessari. És, per tant, el moment adient per compartir una reflexió.

Els impostos compleixen una funció redistributiva de la riquesa. És a dir, pel principi de justícia social, l'Estat ha de gestionar aquests impostos de manera que el resultat final d'aquesta gestió sigui una societat més equilibrada i que, idealment, tendeixi a garantir la igualtat d'oportunitats als seus membres.

En concret, l'IVA o TVA és un impost indirecte que grava el consum. El consum, associat al poder adquisitiu, és justament una de les activitats que fa més evidents les diferències de renda entre les persones: ens classifica, ens separa, ens pot arribar a marginar. Tendim a acomodar les nostres despeses a les fluctuacions dels nostres ingressos –com més guanyem, més gastem– i, un cop tenim cobertes les necessitats més bàsiques, com poden ser un sostre i un plat a taula, ens dediquem a dilapidar els diners que ens queden amb coses supèrflues –supèrflues perquè no són necessàries: un sopar amb els amics, un llibre, un CD, una entrada al cine o al teatre, etcètera, etcètera.

És ben cert que el nostre sistema econòmic ens ho agraeix. Mentre no se n'inventi un de nou, i de millor, ens veurem abocats a consumir, a engreixar la maquinària amb la nostra nòmina. Ara bé, com que la crisi la patim tots i a tots ens rasca la butxaca, com a mínim podem aprofitar la situació actual per canviar alguns hàbits i fer un consum més responsable, prioritzant productes de qualitat i, si és possible, del nostre entorn.

La reflexió que volia compartir és, en realitat, una proposta: si els impostos han de complir una funció redistributiva de la riquesa i de les rendes i si, per contra, el consum palesa les diferències entre les persones, ¿per què no aprofitem l'aprovació i posterior implementació de l'IVA o TVA perquè una part d'aquest impost es destini, obligatòriament, a polítiques socials i de promoció de l'ocupació?

La Proposició de llei presentada pel grup parlamentari socialdemòcrata preveu tres tipus de gravàmens: gravamen general, del 4,5%; gravamen reduït, de l'1%, per a operacions relacionades amb les necessitats més bàsiques; i gravamen incrementat, del 8%, només per a prestacions de serveis bancaris i financers. Caldrà veure, en el debat al Consell General, si el grup demòcrata comparteix la classificació i els tipus. Si hi hagués un gravamen per a productes de luxe, plantejaria obertament que la diferència entre el gravamen general i aquest gravamen de luxe fos el que es dediqués a polítiques socials –ajuts a col·lectius en risc d'exclusió, plans d'ocupació, etcètera. Com que de moment no és el cas, i pel que s'ha anat dient és dubtós que DA plantegi un gravamen d'aquesta mena, penso que n'hi hauria prou amb fixar un percentatge aplicable al gravamen general i al gravamen incrementat.

Algú podrà dir que el Govern ja preveu una àmplia dotació pressupostària per a les polítiques socials. No ho poso en dubte. La qüestió és blindar, per llei, una dotació mínima futura, que no depengui del govern de torn ni del fet que aquest prioritzi més o menys les polítiques socials. A banda que serviria per reforçar una certa consciència col·lectiva: qui pot gastar més, contribueix a través de l'IVA o TVA a reequilibrar les diferències de renda i riquesa i, per conseqüència, les diferències socials.

Als països de la Unió Europea, el tipus mínim és del 15% –això pel que fa al gravamen normal, si bé sempre hi ha un gravamen reduït per a productes de primera necessitat. És evident que es tracta d'una de les fonts d'ingressos més important per a cadascun dels estats membre. En xifres absolutes, no és el mateix destinar el 50% d'un 15% d'IVA/TVA a polítiques socials que el 50% d'un 4,5%. D'acord. Però el principi sí que és el mateix. I el més important: aquí a Andorra, amb la llei encara per aprovar, tenim l'oportunitat, com a mínim, de pensar-hi. Recordo la campanya del 0,7%, en favor de la cooperació al desenvolupament. Potser és aquella campanya que m'ha inspirat, ara en favor de la redistribució de la riquesa i la justícia social.

Per a més informació consulti l'edició en paper.