Fa un parell de dies José Yoldi ens feia memòria a les pàgines d'El País d'unes regles no escrites, que els tribunals de la veïna Espanya havien respectat des del moment de la instauració de la democràcia, consistents en aparcar fins després del procés electoral, cada vegada que hi havia convocats uns comicis, tots els processos que podessin tenir qualsevol connotació política. Afegia que, malgrat no ser una norma d'obligat compliment, tant partits com magistrats entenien que era una bona tradició ja que, al remarcar-ne la neutralitat política, destacava la independència de poder judicial. Feia aquesta introducció per queixar-se, tot seguit, d'un canvi aparegut en l'actual contesa electoral en què aquestes «normes» havien deixat de tenir vigència, i posava com a exemples, entre altres, unes actuacions del Cas Campeón –en el qual estaria implicat el ministre i candidat del PSOE José Blanco–, o altres del Cas Gürtel –entre els possibles implicats del qual hi figura l'extresorer del PP Luís Bárcenas.

Aquesta reflexió m'ha tornat avui (ahir per al lector) immediatament a la memòria quan he vist publicada la notícia de la condemna, per part de la Batllia, al Comú d'Andorra la Vella, en un plet que oposa aquesta corporació amb el despatx d'arquitectura EMBT. Estic convençut que, malgrat que aquesta resolució judicial indirectament pot beneficiar clarament una de les tres persones candidates al càrrec de cònsol major de la parròquia –sobretot perquè pot perjudicar les altres dues–, és una absoluta casualitat que la sentència hagi estat notificada ara. De la mateixa manera, segur que també és casualitat que només un dels mitjans de la premsa escrita s'hagi fet ressò de la notícia –almenys fins el moment en què escric aquestes línies. Tanmateix, crec que seria bo que tinguéssim, també a casa nostra, unes normes no escrites com les esmentades a l'inici, el compliment de les quals evitaria qualsevol tipus de suspicàcia en casos com el referit, que segur que n'hi ha hagut.

Per a més informació consulti l'edició en paper.