• La xarxa i els sms s'han convertit en una mena de patíbul per a execucions i linxaments

L'accelerador més gran de partícules del món no està a Ginebra sinó a Andorra. Anem com a motos. El ball de bastons és constant, ja sigui per sms o per comentaris a les edicions digitals dels diaris i d'altres publicacions (Fòrum, El Progrés, etc..). L'11/11/11, en la secció Punt de reunió del gratuït Bon dia, tret de la recerca de dues noies per a un trio i d'un ex dj que busca el que li va dir fantasma, rebia quasi tothom: les del registre civil de l'ambaixada espanyola, els docents endollats de la UdA, el Govern, el seu cap, el de l'oposició, la candidata del PS al Comú d'Encamp, els conductors... Diu el refrany que «els brams d'ase no arriben al cel» però sí als mitjans de comunicació. Només cal llegir la majoria de comentaris en referència a notícies com la del suposat homicidi del 22 de setembre passat en una benzinera de Santa Coloma, la del comiat de 18 treballadors de Ràdio i Televisió d'Andorra (RTVA), o la de la declaració, per part de la Plataforma de Funcionaris, de persona non grata al president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Xavier Altimir. Per una opinió assenyada i coherent, n'hi ha moltes de destraleres.

Un dels principals motius pels quals s'ha fet tan popular internet és que, com Espanya o Argentina amb els nazis després de la Segona Guerra Mundial i Aràbia Saudita amb els dictadors musulmans, aixopluga el linxador en el seu cau. La seva unió provoca l'anomenat cyberbullying. Són horrorosos els linxaments, ja sigui el de Gaddafi, els del Ku-Klux-Klan, o els de la turba sinistra, primitiva i intolerant de pel·lícules com La caça de l'home o Els gossos de palla. La xarxa i els sms s'han convertit en una mena de patíbul per a les execucions públiques, un lloc des d'on difamar sense por de ser castigat o sancionat. Anem malament quan un acte que, en teoria ha de ser festiu, com la Nit de l'Esport d'Ordino, acaba sent objecte de controvèrsia i de reivindicació, com queda demostrat en els comentaris de l'edició digital d'aquest diari, i que em van fer recordar la polèmica amb la ciclista Ariadna Tudel quan li van denegar la beca d'alt rendiment. A banda d'alguna mostra de suport, la majoria de comentaris eren àcids, despectius fins i tot per la seva condició de dona, quan una campanya de linxament cibernètic només seria justificable –i encara– amb violadors i pedòfils reincidents o dictadors genocides.

Hi ha massa internautes que es pensen que són com els ciclops de l'Odissea, que no tenen lleis per més que Homer Simpson afirmi que «és molt fàcil culpar-nos a nosaltres mateixos, però encara és més fàcil culpar els altres». És cert que la situació actual, amb l'augment del nombre d'inscrits –892– al Servei d'Ocupació, no convida a l'optimisme i que, sovint, s'està utilitzant els fòrums, internet o els telèfons mòbils per descarregar la mala bava. Però també és cert que la funció dels que manen hauria de ser la de recordar les paraules d'un dels personatges de Nèmesi, l'última novel·la de Philip Roth quan en referència a un brot de poliomielitis diu: «Fomentar menys por, aquesta és la teva feina». Això, i sobretot, transmetre confiança. Sense oblidar que cal deixar de buscar enemics, treure's de sobre la càrrega d'alguns «ismes» que els impedeixen de poder contemplar el món d'una manera més oberta i plural i treballar per trobar solucions. I evitar actituds prepotents i que puguin fomentar la crispació com les que descrivia divendres passat en un article en aquesta mateixa secció, el conseller del Comú d'Escaldes-Engordany i membre del Comitè Directiu del PS, Francesc Casals amb motiu de la visita pastoral de l'arquebisbe a la parròquia.

És lamentable observar que el poble (sigui creient o agnòstic) està molt emprenyat veient, per exemple, que és el gran afectat per les primeres mesures de contenció sanitària, mentre ell, a sobre, i en comptes d'aportar dosis de concòrdia i de reflexió, compra crispetes, un Sunny Delight de pinya colada i una entrada ben situada –la butaca del centre, no la de la dreta– per gaudir de l'espectacle. La seva actitud recorda la de Sant Vicent Ferrer pel to apocalíptic de les seves intervencions i mossèn José Codina, aquell canonge de la Seu d'Urgell que, en les seves homilies i escrits durant el franquisme, qualificava el ball d'invent diabòlic que portava els seus practicants de patac cap a l'Infern. El seu pensament va quedar recollit en el volum Comentarios de actualidad que es va editar el 1952. Uns quants anys després en l'era digital, de webs i ordinadors, arriba un nou emissari diví que també ens renya i actua gairebé com un virrei en territori conquerit quan hauria de ser conciliador i optimista. En la mateixa línia de l'exsíndic general, Joan Gabriel, en una entrevista a Andorra Televisió. Va estar brillant el Sastre, i realista, enmig de la cursa nacional que s'ha desfermat per intentar salvar l'Estat del Benestar, del qual en deuen haver gaudit alguns i que no són els que es queixen via internet, twitter o sms. Són els mateixos que ja tenen els flotadors a punt en el cas que s'enfonsi el país.

Per a més informació consulti l'edició en paper.