El mercat està fent la seva feina com mai. S'està emportant tot el que troba. No hi ha qui el pari. El que fa més por és que encara no sabem qui és el mercat. Sí sabem que és amo i senyor. Té un poder absolut. Aconsegueix tot el que es proposa. I ningú no gosa parar-li els peus. Perquè el mercat sigui lliure ha calgut que nosaltres fóssim els seus esclaus. Es troben a faltar veus importants que donin una explicació didàctica del mercat. També els governs haurien de fer pedagogia i explicar-nos als mortals ignorants com és possible que la crisi comenci amb la fallida d'un banc americà el 2008 i tres anys més tard sembli que la culpa de tot plegat la tinguin els funcionaris dels diferents països, també del nostre. La crisi ha agafat proporcions gegantesques, s'ha escampat afectant les economies dels països europeus fins al punt de fer necessària la intervenció de la UE per tal de salvar-los. Ara fa un any de la caiguda d'Irlanda, abans li havia tocat a Grècia, més tard va ser Portugal, després Grècia per segon cop i ara estan en perill Itàlia, una de les vuit economies més fortes del món, i Espanya que fa mesos que fa equilibris. En tota aquesta confusió és possible que la prima de risc espanyola passi dels 193 punts a finals de juliol i tres mesos i mig després fregui els 400 punts bàsics malgrat totes les retallades socials fetes per estalviar. ¿És el mercat insaciable? ¿No hi ha una altra possibilitat per sortir de la crisi (paraula màgica que justifica la defunció de l'estat del benestar) que la de ser pagada pels milions de primos que no han tingut res a veure amb tot aquest embolic? Resulta que ni els ciutadans podem fer servir la democràcia, ni els governs recórrer a la seva sobirania. Ara qui mana és el mercat i mercat vol dir especulació per a uns pocs espavilats i necessitat de consumir per a una majoria aclaparadora dels mortals. Entre aquests s'està donant una mena de conformisme alarmant que porta a pensar que la situació millorarà si es canvien els governants. Així ha passat a Islàndia, Irlanda, Portugal, Grècia, Itàlia, a casa nostra i ara a Espanya. Malgrat haver-se produït els canvis la situació no millora. Semblaria que molts ho confien tot a un cop de sort que solucionaria els sues problemes i perquè no l'onze de l'onze de l'onze. Aquests de l'ONCE sí que veuen les coses clares.

Per a més informació consulti l'edició en paper.