Els que tenim una edat no podem oblidar que el proper 20 de novembre, farà 36 anys de la mort de Franco; es cert que ha plogut molt i que simultàniament s'ha gestat una realitat democràtica a Espanya. La prova és que aquest dia celebrarem eleccions generals a les Corts de Madrid. No estic d'acord amb els que diuen que tots els polítics són iguals i que aquestes eleccions no serviran per a res davant la situació de gran desastre econòmic que patim. És cert que massa sovint l'economia prima per damunt de les idees, però també és cert que hi maneres i maneres i els polítics han de ser capaços de gestionar les situacions difícils i han d'estar al servei del poble i de la gent del carrer i han de parar els peus al que s'anomena mercats, que avui fan i desfan al seu gust.

Per això penso que en aquestes eleccions ens hi juguem molt, de fet és una rivalitat entre el continuisme del poder del capitalisme salvatge dels mercats i la sobirania del poble, el dret a decidir, la democràcia. Considero que o bé podem incrementar el model actual, d'una societat desigual, amb més pobresa, o bé podem posar fil a l'agulla per no perdre els drets democràtics i socials que s'han assolit. Com a membre d'Iniciativa per Catalunya-Verds em permetreu que defensi les idees de la formació política a la qual pertanyo i aquest 20-N és no és solament una lluita pels vots sinó també per les idees. La gent de l'Alt Pirineu encara hem de votar a la demarcació territorial de la província de Lleida, una prova més de la feblesa de la nostra democràcia, que no ha estat capaç d'elaborar una llei electoral més justa i representativa dels diversos territoris. En aquestes eleccions tenim però la sort que encapçala la llista d'ICV un home que si bé no ha nascut al Pirineu és pirinenc d'adopció, Josep M. Carles, persona oberta i dialogant, que ha passat més de la meitat de la seva vida al Pirineu treballant com mestre rural primer i professor de l'Institut Joan Brudieu més tard. Ha demostrat com a regidor a l'Ajuntament de la Seu la seva capacitat tant per oposar-se a les resolucions injustes com per proposar idees de consens. Per tant si volem fer sentir la nostra veu dient que la política no pot ser esclava del gran capital, si volem una societat més justa socialment i ecològicament ja sabem a qui hem de votar el proper dia 20.

Per a més informació consulti l'edició en paper.