Quan treballes al sector privat, saps que sempre tens algú per damunt i de vegades algú per sota, però del que no tens cap dubte és que si no funciones, et pots trobar al carrer en un obrir i tancar d'ulls.

En el sector públic les coses no són ben bé iguals. Per començar no tinc constància de que s'hagi produït mai cap acomiadament d'un funcionari. Ens els deu anys que treballo en el sector públic he conegut alguns individus que han convertit el seu lloc de treball en el sofà de casa seva, i que arriben a estar tres quarts d'hora llegint el diari a primera hora del matí, i ves a saber quan de temps surfejant per internet la resta del dia. Però sincerament aquests es poden contar amb els dits d'una mà, però per desgràcia de tots existeixen.

La resta dels funcionaris, el 99% restant són gent normal, que treballen les seves hores intentant fer la seva feina ben feta. La qüestió recau en què aquesta no és una condició suficient perquè una empresa o una institució sigui eficient. Per començar, no és normal que els salaris no estiguin en relació a les responsabilitats i la producció laboral. És aquesta precisament la crítica que està llançant la CEA sobre el sector públic.

La qüestió és que no s'és prou conscient de les ineficiències de l'administració fins que no has treballat a dins. Tot i que els resums poden generar equívocs, per dir-ho breument, l'administració arrossega un retràs tecnològic i legislatiu de 15 anys. Però a més, s'han exponenciat les ineficiències generades per la manca de col·laboració entre l'administració general i les administracions locals i les parapúbliques.

Coses ben fetes sempre s'han fet, però hi ha molt de tram per escurçar les ineficiències de les administracions públiques. De fet ja s'hi està treballant, però es podrà fer molt més camí amb una majoria al parlament capaç d'actualitzar el marc legal i aprovar els pressupostos de l'Estat.

A diferència d'altres situacions històriques, el nostre present ens inunda d'informació, i no hi ha un dia en que no apareguin notícies de la crisi en què es troben les majories de les economies d'Europa. Per això, no en tinc cap dubte que la ciutadania sap i entén que s'han d'ajustar les prestacions socials per assegurar la sostenibilitat de l'economia del nostre país. Al respecte, només caldrà veure els resultats de les properes eleccions comunals.

De totes maneres, si ho mirem amb serenor, la sort és que estem sortint d'un pou d'ineficiències. Perquè del que es tracta és de corregir-les per gestionar millor i pressupostar el necessari amb la condició que sigui financerament viable.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.