PUBLICITAT

¿Visita 'pastoral'?

  • L'arquebisbe, ¿màxima autoritat? ¿Fins al punt d'humiliar les autoritats electes?
FRANCESC CASALS // Conseller del Comú d'Escaldes i membre del Comitè Directiu del PS

Dilluns passat, el senyor arquebisbe de la Seu va venir a Escaldes-Engordany en visita pastoral. El van rebre, al Comú, les senyores cònsols i la majoria de consellers comunals. Diuen que el senyor arquebisbe va trobar a faltar els consellers de la minoria. (Per part meva, no hi era: sóc agnòstic, i a les visites pastorals no hi acostumo a anar).

Diuen també que, a l'hora de seure, es va produir un incident: dels tres seients de la presidència, al senyor arquebisbe li havien reservat el de la dreta , lloc d'honor per als convidats. Però ell, directament, es va apoderar de la cadira del mig, la de la cònsol major, dient que ell era la màxima autoritat en aquella sala. L'arquebisbe, ¿màxima autoritat? ¿Fins al punt d'humiliar les autoritats electes de la parròquia (que, per sort, són ben educades i van evitar l'incident)?

Doncs... ¿què hauria estat si hagués vingut el Copríncep? Però és que el Copríncep no en fa, de visites pastorals. De fet, tot sol no fa res, el Copríncep: «Els Coprínceps són, conjuntament i proindivís, el Cap de l'Estat». Conjuntament i no per separat.

I, segons el meu criteri, ni el bisbe ni el Copríncep no haurien de fer discursos amb càrrega política partidista. ¿On és, la llegendària neutralitat d'aquells que estan per sobre dels partits? No és la primera vegada –ja va passar fa uns anys a la parróquia de Canillo– que, durant la visita pastoral, el senyor arquebisbe emet judicis de valor sobre l'actuació d'uns i d'altres polítics andorrans.

El passat dilluns, concretament, li va tocar el rebre al Comú d'Andorra la Vella. (A Canillo havien estat els consellers generals del Partit socialdemòcrata). Casualment, sempre li toca al Partit Socialdemòcrata, i sempre ben a propet d'unes eleccions.

Han passat més de divuit anys, però jo no perdo l'esperança: algun dia tots acabarem entenent quin és el paper que la Constitució ens reserva a cadascun de nosaltres, i ens limitarem a complir-lo el millor possible. Aquell dia, per fi, anirem bé del tot.

 



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT