PUBLICITAT

El Corredor Mediterrani

  • L'enllaç d'Andorra amb Perpinyà esdevé estratègic i cal millorar-lo els pròxims 20 anys
ANTONI POL I SOLÉ

La recent acceptació per part de la Comissió Europea, a Brussel·les, d'incorporar la proposta del Corredor Mediterrani entre la Jonquera i Algesires dins les prioritats de la Xarxa bàsica intereuropea de transports de mercaderies és una excel·lent notícia també per a Andorra, perquè per primera vegada després de 2.000 anys es torna a reconèixer en un mapa europeu la importància estratègica d'aquest corredor ja determinat i utilitzat pels romans, que des de la via Domitia, passant per Ruscino (Perpinyà) es convertia en la Via Augusta que relligava Gerunda (Girona) amb Gades (Cadis) passant per Tàrraco (Tarragona), Valentia (València) i Carthago Nova (Cartagena) en un recorregut d'uns 1.500 km.

Aquest corredor ferroviari per a mercaderies de 1.300 km és essencial sí es vol participar mínimament d'un dels trànsits comercials més intensos d'avui pel planeta i que passa per la Mediterrània entre el Canal de Suez i l'estret de Gibraltar, entre Àsia i Europa, amb destinació al port de Rotterdam, des d'on es redistribueixen les mercaderies per tot Europa.

La Xina ja s'ha posicionat a l'oceà Índic, amb una sèrie de bases navals, i en la mar Mediterrània als ports del Pireu (Grècia) i de Barcelona.

Espanya per primera vegada, tot i que entre Catalunya i el País Valencià, les Illes Balears i Múrcia suposen una tercera part de la població, la meitat del PIB i de la producció agrícola, el 55% de la producció industrial, prop del 60% de trànsit terrestre de mercaderies i del 65% de trànsit marítim i el 60% de les exportacions, finalment sembla que accepti recolzar aquest eix tot i que no ho ha fet fins avui i recolza amb aquest corredor altres quatre corredors com a prioritaris, dos dels quals passen per Madrid i tots els altres s'hi fan connectar.

Europa vol que estiguin acabats pel 2030 i el ministre espanyol de Foment diu que ho estaran pel 2020 (?).

Cal felicitar avui el protagonisme exercit per la societat civil (Institut d'economia i empresa Ignasi Villalonga, Ferrmed i altres) durant molts anys amb pressions a Espanya i Europa per aconseguir aquest reconeixement i realització final.

Aquest corredor és extraordinàriament bo per a Andorra perquè suposa l'inici de la fi de l'aïllament d'Espanya respecte a Europa.

El corredor en si mateix suposa l'entrada general en l'ample ferroviari europeu dins la xarxa espanyola i la materialització d'un corredor que travessa tot Europa anant d'Algesires fins a Estocolm, dinamitzant directament set ports marítims espanyols i indirectament altres cinc.

La inversió de prop de 20.000 milions d'euros (pel costat espanyol) de manera concreta i molts més en efectes col·laterals en un entorn pròxim a Andorra, del qual provenen prop d'un 40% dels nostres turistes / excursionistes actuals és important per continuar a posicionar-se en l'oferiment de serveis comercials turístics, financers i altres prou interessants per a fidelitzar-los o incrementar-los.

Però aquest corredor de mercaderies esdevindrà també un corredor de viatgers i turistes que travessarà tot Europa centralment. Perpinyà pot i ha d'esdevenir un portal clar pels turistes del centre i nord d'Europa per a Andorra. No cal dir que l'enllaç d'Andorra amb Perpinyà esdevé estratègic i cal que es millori els propers 20 anys.

Aquest corredor mediterrani no constitueix només l'accés fonamental d'Espanya cap a Europa sinó que serà el portal d'Europa cap a Àfrica en aquest segle XXI.

Finalment el que suposa per a Andorra el Corredor mediterrani és també la confirmació de la necessitat de replantejar tot el Pla sectorial de noves infraestructures viàries de Govern, de l'any 2003, i les polítiques en obra pública realitzades, incloent-ne els seus traçats i les seves prioritats, si no es vol perdre aquesta nova i única oportunitat històrica de relligar com cal Andorra, a través de les seva part oriental, fins avui abandonada, amb Europa a través de França i Espanya.

Arquitecte



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT