Com tantes persones vull manifestar la meva indignació sobre les paraules que Peces Barba va pronunciar contra Catalunya en el marc del congrés de l'advocacia celebrat a Cadis la setmana passada. Encara em sap més greu pel que representa, aquest home és un dels 7 pares de la Constitució que després del franquisme ha permès un funcionament democràtic a l'Estat espanyol. Com diria la meva padrina «d'on ha de sortir la llum surt el fum» i posant de manifest les mancances de la Transició a la Democràcia. És possible que la transició a Espanya no s'hagi acabat, i jo penso que no s'acabarà que fins que no es reconegui el dret d'Autodeterminació de les Nacionalitats Històriques que formen part de l'Estat Espanyol. Nosaltres els catalans, a qui des del centralisme jacobí de Madrid se'ns nega el pa i la sal, tenim dret a decidir. Tot aquest afer m'ha portat a fer unes reflexions històriques sobre Portugal i Catalunya que van compartir el fet de formar part d'un mateix estat durant 59 anys, des de el 1581 en què Felip II és reconegut rei de Portugal fins al 1640, en temps de Felip IV, quan la seva revolta triomfa sobre la política d'uniformisme d'Olivares. Com es sabut, l'Estat era l'anomenada «Monarquía Católica de España», on cada territori tenia les seves pròpies estructures institucionals i judicials; en comú solament compartien la figura del rei, que estava molt lluny, representat pels respectius virreis. Peces Barba comet l'error centralista de confondre Castella amb Espanya i fa riure l'expressió «que potser els hauria anat millor si en lloc de Catalunya s'haguessin quedat amb Portugal», com si els portuguesos o catalans fossin seus. No podem fer història ficció i ningú sap com s'hauria desenvolupat Espanya sense Catalunya des de la segona meitat del XVII fins avui, jo penso que molt més malament doncs durant el segle XIX Catalunya va ser el motor de Revolució Industrial i va jugar un paper primordial en la modernització d' Espanya. Seguint amb la ficció històrica, del que sí estic segura és que a nosaltres sí que ens hauria anat millor, molt millor sense Espanya i avui podríem ser un país sobirà com Bèlgica o Dinamarca. La realitat és la que és, però avui torna a estar de moda l'eslògan: «L'autonomia que ens cal és la de Portugal».

Historiadora

Per a més informació consulti l'edició en paper.