Quan va començar a caminar la meva filla va ser quan jo vaig aprendre a passejar. Fins llavors sempre anava d'un lloc a l'altre, amb pressa o sense, però sempre per fer quelcom, només quan ella m'agafava el dit per caminar al seu ritme passejàvem, sense pressa i aturant-nos amb la motivació més sorprenent.

D'això ja fa temps, ara quan passejo ho faig a bracet de l'àvia, que amb l'ajuda d'un bastó em fa caminar tranquil·lament, per fer ella exercici i per jo donar una mica de gràcies a la vida de poder gaudir-la durant tant de temps.

Amb tot, des de fa un parell de mesos que he descobert un altre manera de passejar, i és que a força d'insistir la meva filla, al final hem comprat una gosseta, amb el que el passejar s'ha tornat una quotidianitat diària. Sens dubte ha estat una bona idea tenir un animal de companyia a casa, perquè és com tenir algú que sempre vol estar al teu costat, i que sense demanar-te res a canvi, sempre en tot moment et mostra el seu afecte. És una sensació extranya, perquè a casa el seu silenci acompanya el meu silenci, una sensació de tranquil·litat que només la meva filla la trenca jugant i rient amb la Bella Cookie.

Doncs bé, caminant aquest cap de setmana pel nostre famós carrer de les botigues, es feia més que evident com necessitem convertir l'Avinguda Meritxell i Carlemany en un carrer peatonal, en els moments de més afluència turística. La veritat és que gràcies a la rua que amenitzava els carrers, els cotxes van deixar de circular una estona i tot el volum de vianants vam poder caminar tranquil·lament pel carrer perquè les voravies es feien impracticables amb tanta gent.

Sóc dels qui els hi agraden els números i les estadístiques, pel que caldrà esperar les dades de fi de mes, per avaluar la campanya d'Alguna cosa es mou a Andorra. Però també m'agrada sentir i parar atenció a les sensacions, i la veritat és que les d'aquest pont han estat molt bones, hem vist molts turistes i amb bosses comprant fins tard, els restaurants plens amb els seus treballadors i empresaris donant exemple de la seva bona professionalitat.

Si la virtut d'aquesta campanya consisteix en vendre l'Andorra més comercial, proposant al turisme una sèrie paquets comercialitzables que combinen diferents serveis alhora. Els nous cònsols hauran de treballar de valent amb el Ministeri de Turisme i el Ministeri de Cultura per oferir tot allò que ja tenim però en un entorn on la gent pugui escoltar música o veure espectacles, tot passejant a gust pel carrer. No tenim més del que tenim, però si ho sabem combinar bé, podrem oferir millor servei i així obtenir bons resultats.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.