Quatre de cada deu homes espanyols «consumeixen» prostitució habitualment, per tant la seva condició d'homes és secundària o subalterna a la de consumidors. De carn humana. I de carn que ha crescut i ha estat alimentada, en tants casos, amb el pitjor i més aflictiu de la vida: abusos en la infància, famílies desestructurades, exclusió social, absentisme o fracàs escolar, cosificació, segrest, misèria, explotació, tracta ... En teoria alegrement, però en realitat impel·lits per una esgarrifosa indigència sexual que no s'adiu amb la facilitat dels temps actuals per establir relacions no venals, van als bordells on malviuen estabulades les prostitutes, a consumir la seva carn constantment consumida. Entremesclada amb ella, també, i inevitablement, l'ànima, però aquesta la rebutgen com indesitjable excrescència que pogués aigualir la festa de la pols alcohòlica i freda.

Espanya, que no figura en els primers llocs de gairebé res en el concert de les nacions civilitzades, que no brilla ni per qualitat de la seva educació, ni per la probitat dels seus polítics, ni pel funcionament de les seves institucions, ni pel respecte a les seves persones grans, ni per l'imponent de la seva esquadra, ni per la originalitat de les seves manufactures, ni pel volum del trànsit ferroviari de mercaderies, ni per l'empara dels seus talents, sí escombra, en canvi, en dues coses que són, segurament, conseqüència de no brillar en res del que s'ha exposat: en consum de cocaïna i en prostitució.

Potser l'origen de semblant i massiva insània es trobi en el nostre ampli i recent passat repressiu, fomentador de l'abisme entre homes i dones, idiotitzats de les persones i generador d'una sexualitat masculina de tipus casernari, però res s'ha fet des de llavors per eixugar aquest dèficit brutal de gairebé tot que impel·leix a un de cada quatre homes, diguem-ho així, a visitar els territoris del sofriment per divertir-se practicant-hi el canibalisme.

Per a més informació consulti l'edició en paper.