Vaig estudiar una d'aquelles carreres que, com se sol dir, amb aquell típic to de sabut, són de les que no serveixen per a res, però per al qui la realitza, acaba sent com l'oxigen que alimentarà el cervell fins al final dels seus batecs.

Doncs bé, una de les assignatures que està recobrant més actualitat es deia filosofia de la història. La investigació se centrava en considerar tota una sèrie de preguntes, com ara què és el que determina què és història, a partir de quan, o si resulta viable plantejar-se la fi de la història. Eren tota una sèrie de preguntes que fan ressorgir la condició humana de les nostres accions, afloren la història com una teoria del present.

I és que el present, com que a la fi és l'únic espai que realment existeix, té certa superioritat respecte al passat i al futur. Per a l'historiador el present no sols és el punt de partida, sinó també el material a partir del qual iniciar la seva investigació. I aquí és on volia portar a col·lació l'article d'avui, perquè no sé si vostès tenen la mateixa sensació que jo, però darrerament el present va carregat d'esdeveniments històrics i això no sé si és bo o dolent.

En tan sols nou mesos, el món àrab ha tingut la seva revolució democràtica, a Tuníssia han tingut les seves primeres eleccions, a Egipte i a Líbia han derrocat els seus dictadors.

A Espanya, ETA ha anunciat la fi de la violència. La Unió Europea acaba de salvar Grècia de la fallida, pagant la meitat del seu deute, i ha posat més d'un bilió d'euros per salvar entre d‘altres la prima de risc del deute d'Itàlia i Espanya.

Estem dins un huracà d'esdeveniments que ens estan canviant els paradigmes en què es basava el nostre present per encaminar-nos a un futur incert.

Davant d'aquesta situació, una reflexió interessant és que la que va presentar Maria Reig al programa Singulars de TV3. L'andorrana més internacional que tenim, presentada com a empresària i inversora, va explicar com es caracteritzen els actuals focus de l'economia, que ella defineix com a territoris competitius, definint-los com aquells centres capaços de generar coneixement i serveis per ser exportats globalment.

Evidentment no hi era Espanya o Andorra, però això no vol dir que estiguem exclosos de l'economia competitiva.

Abans d'ahir, un consorci de dotze empreses espanyoles van aconseguir el contracte més gran de la història amb un projecte de 7.000 milions d'euros per construir i explotar trens d'alta velocitat a Aràbia Saudita. A Andorra tenim els nostres petits grans exemples, com el que està donant Pas Grau Internacional que, darrerament, ha signat contractes per gestionar tres estacions d'esquí a Turquia i dues a Argentina. En aquest sentit, el nostre present té les seves possibilitats, només cal donar-los la seva oportunitat, i en això hi hem d'estar-hi implicats tots.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.