• Només podem créixer, territorialment, amb el suport i la complicitat dels nostres veïns pirinencs

Que els Pirineus són diversos a nivell de pobles, llengües i estats és conegut per tots. Però el cert és que no en són més que els Alps o qualsevol altra serralada comparable.

Avui, amb la globalització, la diversitat perd força front a la homogeneïtat.

Malgrat això, cal ser conscient que entre allò diferent sempre s'hi podrà trobar semblances i que, entre allò semblant, sempre s'hi trobarà diferències. A tots els nivells. Segurament per la seva situació però sobretot per la seva evolució històrica, la serralada pirinenca s'ha visualitzat més com a uns fragments de realitats diferents no addicionables que com a unes parts semblants amb potencials sumables de quelcom que forma una unitat orogràfica.

¿Què és allò que distingeix els Pirineus de les altres serralades? ¿En què se'ls reconeix o se'ls pot reconèixer? ¿O es denota el seu origen? ¿O es denoten les seves qualitats? ¿Pot ser la necessitat d'un futur compartit el que finalment ens uneixi?

Si es així, ¿per què no s'actua en conseqüència? Si no es així, ¿què cal fer perquè ho sigui?

Compartim un territori produït en unes circumstàncies comunes.

Com a veïns que som ens cal decidir si volem compartir alguna cosa més que un territori comú. Sumar projectes i multiplicar voluntats per a situar-nos en un món global és acceptar el fet que, a més de ser el que som aïlladament, també som pirinencs i més coses.

Acceptar jugar en la categoria que ens ofereix un territori de 59.850 Km², entre l'oceà Atlàntic i la mar Mediterrània, en unes dimensions de 520 Km de llarg per 150 Km d'ample aproximats, amb uns 1.765 municipis i uns 1.100.000 habitants, és un repte prou atractiu com per a no defugir-lo.

Recuperar la transversalitat (est-oest), perduda en les nostres relacions amb els veïns pirinencs és el més convenient a més d'accentuar les relacions nord-sud perquè es tracta de sumar complementant-nos tots plegats en el que ens falta i aspirar a formar unes noves realitats més enllà de la pròpia vall o valls. Compartir realitats i objectius. Només podem créixer, territorialment, amb el suport i la complicitat dels nostres veïns pirinencs.

Junts podem oferir els nostres serveis i territori no només a l'entorn que tenim, sud i nord enllà, sinó a tot el món.

El format que ens convé per poder competir en el món ens el dóna precisament aquest territori dit Pirineu.

El proper 29 d'octubre a Escaldes-Engordany, en el marc de capital de la cultura catalana, es celebraran les 8 enes Trobades Culturals Pirinenques que tractaran precisament d'aquest tema, la marca Pirineus.

Hi participaran David Hidalgo amb GrandValira-Soldeu 2012, una oportunitat de projecció internacional; Manel Figuera amb Pirineisme, entre la descoberta i la divulgació; Joan Perelada amb La Vall de Boí, patrimoni de la humanitat, 10 anys després; Laurent Leygué amb Dues Cerdanyes per un Pirineu; Joan Armengol amb L'hoteleria i el termalisme; Mar Tàpia amb Pirineus al punt de mira de la sismologia catalana; Jordi Daban amb Andorra, el país dels Pirineus; Ramon Felipó amb Berga i la Patum; Jaume Tàpies amb La xarxa internacional d'hotels Relais & Chateaux en el desenvolupament turístic; Pere Moles amb El valor d'una marca; Antoni Plans amb Gestió de la qualitat ambiental de les zones protegides: el cas del Parc Natural d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici; Josep Carbonell amb Pirineus. Marca, signe distintiu, denominació d'origen, indicació geogràfica, de procedència? On situar-ho; Josep Maria Nogués amb Sant Sadurní de Tavèrnoles i la branca del camí català de Sant Jaume de Galícia per les Valls del Valira i Andorra; Tura Clarà amb El Comtat de Besalú i els territoris dels Pirineus; Judit Pampalona amb Immigració emprenedoria i el suport de la xarxa personal; Rosa Serra amb Candidatura a la UNESCO de les petjades dels dinosaures; Fundació Josep Carol amb Centre de Natura Mas de Barreda a la Terreta; Maria Dolors Santandreu amb La Patum de Berga, patrimoni immaterial de la humanitat; Jael Pozo amb Ecoturisme: les marques de qualitat en els espais naturals i transfronterers; Joan Obiols amb L'associació Llibre pirinenc; Joan Reguant amb Vall del Madriu-Perafita-Claror: contribució a la posada en valor del Pirineu, i Claudi Benet amb La marca Pirineus i el pirineisme. Així mateix, es comptarà també amb la participació de l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla; del delegat territorial del Govern de la Generalitat a l'Alt Pirineu i Aran, Albert Alins, i els ministres de Turisme i Medi Ambient, Francesc Camp, i d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya.

El 2004, a Sant Julià de Lòria, es va parlar de la globalització al Pirineu; el 2005, a Esterri d'Àneu, del Pirineu en xarxa; el 2006, a Organyà, dels models de Pirineu; el 2007, al Pont de Suert, del Pirineu i la creació cultural; el 2008, a Ripoll, de la comunicació al Pirineu; el 2009, a Berga, de les crisis al Pirineu i el 2010, a la Seu d'Urgell, del Pirineu 1.000 anys després.

Totes i cadascuna de les trobades, però, persegueixen el mateix, pensar globalment i actuar localment, també en l'àmbit pirinenc. És un luxe no fer-ho, i no hi podem ni volem renunciar. Com es deia en la primera trobada ningú altre ens ho farà per nosaltres i avui és al nostre abast. Cal trencar les distàncies mentals que ens separen i aïllen. Junts podem fer molt més, el que podem fer sols, el que podem fer junts i sabem i el que només podem fer junts i desconeixem.

La marca Pirineus abasta tot allò de comú que ja sabem fer separadament i ens identifica. I a més, tot el que junts siguem capaços de crear. Ara cal potenciar-la i divulgar-la conscientment i amb complicitat.

Arquitecte

Per a més informació consulti l'edició en paper.