tres dies ha trigat la banda terrorista a fer públic el seu comunicat, després que dilluns passat acabés la conferència internacional de pau a Sant Sebastià amb la petició, llegida per Bertie Ahern –expremier irlandès–, de l'abandonament de les armes. Dijous al vespre, la banda va llegir un comunicat en el que anunciava la fi de la seva activitat terrorista fent servir les mateixes paraules que la ConferÈncia havia utilitzat: cessament de l'activitat armada. Amb el decorat habitual, tres encaputxats apareixien en pantalla acompanyats del seu pèrfid anagrama amb la inscripció de sempre: bietan jarrai («continuar en les dues», és a dir, la lluita armada i la política). Als costats, la bandera d'Euskadi, la bandera de Navarra i la groga que feia servir l'esquerra abertzale, amb l'arrano beltza (l'àliga negra), figura que havia estat l'escut del rei Sancho VII de Navarra, abans de la batalla de les Naves de Tolosa (Jaen) el 1212. Com sempre en els comunicats, un parlava i els altres dos figuraven. Portaven el rostre tapat inútilment perquè l'endemà ja se sabia qui eren. Una activitat terrorista que dura dècades no s'acaba amb un comunicat. Els qui pretenien que anunciessin la seva dissolució hauran d'esperar. S'obre, però, una nova etapa. Moltes de les persones que vam viure en un moment o altre al País Basc i Navarra aquesta situació de terror, hem sentit l'alliberament del jou que durant dècades van haver de portar aquelles societats. Finalment sembla que els bàrbars han entrat en raó i s'han adonat que la mort no construeix. En aquests moments d'alegria i esperança vénen al cap persones conegudes, normals i corrents, assassinades pels bàrbars. Innocents de totes les edats i condicions que van deixar aquesta vida per la decisió arbitrària d'algú, que es creia en el dret de decidir qui era digne de viure i qui no. Queden lluny els anys en què, després de cada atemptat, ningú no en parlava per por als interlocutors. El silenci era clamorós, la por tenallava la vida, des de la llengua fins al pensament. I en el terror, els malvats, que creien tenir raó perquè cridaven més que ningú i controlaven el carrer, campaven impunement. Ha trigat massa en arribar aquest moment, perquè s'han vessat massa sang i llàgrimes per no res. Encara passaran alguns anys fins que aquesta situació es tanqui definitivament, però l'esperança és irreversible.

Historiador

Per a més informació consulti l'edició en paper.