Aquest dies participo en un curset de formació per a persones cuidadores de malalts amb dependència. El fem als locals municipals de les Antigues Monges i està organitzat pel Departament de Benestar Social i Família, amb el suport d'Institucions com la Creu Roja, la Fundació Pere Tarrés i l'Obra Social de Catalunya Caixa. Una de les observacions que més m'ha interessat és El Testament Vital o Voluntats Anticipades. La veritat és que mai m'ho havia plantejat amb tanta lucidesa. Simplement es tracta de manifestar la voluntat sobre el final de la pròpia vida, quan la vida ja no és vida, quan simplement es vegeta sense cap possibilitat de curació. Sé que és un tema molt delicat i que afecta a la consciència de cada persona, i totes les opcions són respectables. Pel que he entès no s'ha de confondre amb l'eutanàsia, encara que puguin tenir punts en comú com ara la idea d'una mort digna. L'eutanàsia expressa la voluntat d'una mort assistida, en canvi el Testament Vital representa la voluntat de no allargar la vida artificialment. És un document on una persona amb plenes facultats mentals expressa les instruccions sobre l'atenció sanitària que vol rebre quan ja no pugui expressar la seva voluntat, per causes físiques o psíquiques. La persona que realitza el testament defineix com vol que sigui el final de la seva vida, o sigui una mort digna, sense intervenció de les tècniques de suport vital, com ara la ventilació mecànica, la diàlisi, la reanimació cardio-pulmonar i d'altres; també anomena un representant legal que serà el seu interlocutor amb el personal sanitari. Segurament al llarg dels temps moltes persones deuen haver pensat en la idea d'una mort digna, ara bé la concreció del Testament Vital es deu a Lluís Kutner, advocat de Chicago, que va publicar el 1967 el Living will que és un model de document perquè les persones puguin expressar les seves voluntats en estat conscient per si arriba un moment en què no són capaços de decidir per ells mateixos. A Espanya el dret a morir dignament no tindrà estatus legal fins la promulgació per les Cortes de Madrid de la llei del 2002 que reconeix i regula aquest dret. A partir d'aquí Catalunya serà una de les primeres autonomies a legislar sobre el dret a morir amb dignitat.

Historiadora

Per a més informació consulti l'edició en paper.