El present seria com una carta als candidats de les properes eleccions comunals. De fet també es podria llegir com els meus criteris d'elecció, de la mateixa manera que cada ciutadà tindrà els seus.

I és que en certa mesura, els nous cònsols em faran molta enveja, perquè si bé es trobaran en una situació de forta crisi econòmica, aquesta està en la fase més madura del cicle i per tant podran respirar un cert optimisme a dos o tres anys vista. Un temps en el qual podran apostar per millorar l'eficiència administrativa d'una forma diferent a com els comuns l'han afrontat fins la data.

Des de fa quatre anys que ja no es poden guanyar vots amb noves inversions locals o amb la creació de més llocs de treball per a nous funcionaris. El problema principal és que des de fa quatre anys, poca cosa més s'ha fet que el control pressupostari i la gestió administrativa.

En aquest moments els propers cònsols podran arribar a canviar l'estructura institucional en la que ha estat vertebrat aquest país des de la segona meitat del segle XX. De manera que si quelcom haurien de tenir els propers cònsols és sentit d'Estat i sentit de l'eficiència administrativa. Amb els que se'ls hauria d'exigir una capacitat de coneixement i de diàleg amb la resta de les administracions comunals com amb l'administració general, en relació a totes les seves competències.

En la propera legislatura comunal, que pràcticament coincidirà amb l'estatal, s'hauran de modificar la llei de competències als comuns i la llei de transferències als comuns, ambdues aprovades l'any 1993 i que amb tants sols deu articles, la primera, i 22 la segona, han portat al solapament de competències i el conseqüent malbaratament dels recursos.

En molt poques ocasions, els comuns han fet ús de la potestat legislativa que els hi atorga la constitució, i en aquests moments és més necessari que mai. Una d'elles hauria de ser la proposició de llei que regulés la mancomunió de serveis i els consorcis. Perquè per buscar l'eficiència administrativa s'hauran de concentrar els serveis, ni que sigui que s'agrupin entre les parròquies més properes, alhora que s'hauria de buscar la col·laboració empresarial amb el sector privat.

Una altra d'elles hauria de ser la constitució d'una àrea metropolitana que englobés no sols els serveis sinó també la gestió del centre del país, tant per concentració demogràfica com econòmica.

En tot cas i com deia, els nous cònsols seran escollits en funció de la seva capacitat d'entesa entre ells i amb l'administració general.

És una oportunitat brillant, així que molts ànims.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.