• El gran problema és ajustar l'oferta amb la potencial demanda a través d'una bona distribució

El món de l'edició des d'Andorra ha estat, és i continuarà sent molt especial.

Com deia Pere Miquel Fonolleda al 2006 «les publicacions andorranes no han obeït a la demanda del públic, com seria d'esperar a la majoria de països, sinó que han estat motivades per altres circumstàncies».

El tamany i posició del país, entre dos grans veïns i la seva evolució econòmica, política i social en són les causes.

A aquest variat conglomerat de circumstàncies cal afegir-n'hi d'altres relatives al tipus d'editors.

Entre 1945 i 1994 hi varen haver 128 editors que van publicar 1.068 llibres, dels quals només gairebé la meitat es poden atribuir a editorials professionals, més d'una quarta part a l'administració pública i la resta es reparteix entre altres tipus d'editors, segons Fonolleda, que reconeix que a partir dels anys noranta les editorials professionals es redueixen a tres, quedant el període 1987-1993 com a l'època daurada de les edicions andorranes.

No obstant això i l'evolució tecnològica que ha posat en circulació altres productes a més del llibre, així com la consideració del producte editat com una mercaderia més i la concentració massiva de l'edició mundial en grups poderosos i fins i tot la possibilitat actual d'editar sense un editor, l'edició andorrana ha continuat desenvolupant-se i en dues línies clares.

D'un costat la majoria de llibres o productes editorials es centren a l'entorn del concepte Andorra o el seu entorn en qualsevol aspecte, i d'un altre costat s'està donant una major activitat per part dels editors no professionals, en el sentit de la seva dedicació no exclusiva al món de l'edició.

Prova d'aquestes consideracions en són les dades que es mostren a través de la revista anual Ex-libris de la Biblioteca Nacional i dels seus 14 números publicats, els 4 darrers dels quals ja només en format digital.

Concretament l'any 1997 els editors andorrans que varen tenir tres o més ressenyes en dita revista foren: Associació per a la Defensa de la Natura, Banc Agrícol i Comercial d'Andorra, Banc Internacional-Banca Mora, Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra, Centre de la Cultura Catalana, Foment de la Comunicació i de la Imatge, Límits, Ministeri d'Afers Socials i Cultura. Ministeri d'Economia, Ministeri d'Educació, Joventut i Esports, Ministeri de Cultura, Ministeri de Medi Ambient i Turisme, Ministeri de Salut i Benestar, i Societat Andorrana de Ciències. Catorze, dels quals vuit eren administració pública i bancs.

L'any 1998 foren: Banc Agrícol i Comercial d'Andorra, Banc Internacional-Banca Mora, Crèdit Andorrà, Ministeri d'Educació, Joventut i Esports, Ministeri de Cultura, Ministeri de Finances, Ministeri de Medi Ambient i Turisme, Ministeri de Turisme i Cultura, Premsa Andorrana SA i Societat Andorrana de Ciències. Deu, dels quals vuit eren administració pública i bancs.

L'any 1999 foren: Associació per a la Defensa de la Natura, Banc Agrícol i Comercial d'Andorra, Banc Internacional-Banca Mora, Comú d'Encamp, Comú de la Massana, Crèdit Andorrà, Govern d'Andorra, Ministeri d'Economia, Ministeri d'Educació, Joventut i Esports, Ministeri de Finances, Ministeri de Turisme i Cultura i Premsa Andorrana SA. Dotze, dels quals deu eren administració pública i bancs.

L'any 2000 foren: Associació de Metges d'Atenció Primària, Associació per a la Defensa de la Natura, Banc Agrícol i Comercial d'Andorra, Banc Internacional-Banca Mora, Comú d'Encamp, Edicions del Diari d'Andorra, Fundació Julià Reig, Govern d'Andorra, Límits, Ministeri d'Educació, Joventut i Esports, Ministeri de Finances i Interior, Ministeri de Relacions Exteriors, Ministeri de Salut i Benestar, Ministeri de Turisme i Cultura , Núria Publicitat, Premsa Andorrana, Servei de Telecomunicacions d'Andorra i Societat Andorrana de Ciències. Dinou, dels quals nou eren administració pública i bancs.

L'any 2001 foren: Andorra, Banc Agrícol i Comercial d'Andorra, Banc Internacional-Banca Mora, Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra, Col·legi Oficial d'Arquitectes d'Andorra, Comú d'Encamp, Edicions del Diari d'Andorra, Fundació Julià Reig, Govern d'Andorra, Grup Banc Agrícol-Banca Reig, Institut d'Estudis Andorrans, Límits, Ministeri d'Educació, Joventut i Esports, Ministeri de Finances, Ministeri de Turisme i Cultura, Premsa Andorrana, Societat Andorrana de Ciències i Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra. Divuit, dels quals deu eren administració pública i bancs.

L'any 2002 foren: Andorra, Associació per a la Defensa de la Natura, Banc Internacional-Banca Mora, Banca Privada d'Andorra, Caixa Andorrana de Seguretat Social, Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, Centre de la Cultura Catalana, Comú d'Andorra la Vella, Comú d'Encamp, Edicions del Diari d'Andorra, Govern, Institut d'Estudis Andorrans, Límits, Grup Agrícol- Reig, Ministeri d'Afers Exteriors, Ministeri de Cultura, Ministeri de Salut i Benestar, Ministeri de Turisme i Cultura, Ministeri d'Educació, Joventut i Esports, Premsa Andorrana i Societat Andorrana de Ciències. Vint-i-un, dels quals dotze eren administració pública i bancs.

L'any 2003 foren: Andbanc, Associació per a la Defensa de la Natura, Banc Internacional-Banca Mora, Banca Privada d'Andorra, Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra, Centre de la Cultura Catalana, Comú d'Encamp, Comú d'Escaldes-Engordany, Comú de Sant Julià de Lòria, Fundació Caixa Bank, Govern d'Andorra, Institut d'Estudis Andorrans, Ministeri d'Afers Exteriors, Ministeri de Cultura, Ministeri de Finances, Ministeri de la Presidència i Turisme, Ministeri de Salut i Benestar, Ministeri d'Educació, Joventut i Esports, Premsa Andorrana, Societat Andorrana de Ciències i Tribunal Constitucional. Vint-i-dos, dels quals quinze eren administració i bancs.

L'any 2004 foren: Agència de Mobilitat, Ambaixada d'Andorra a França, Banca Privada d'Andorra, Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra, Consell General, Govern d'Andorra, Institut d'Estudis Andorrans, Límits, Ministeri d'Afers Exteriors, Ministeri de Finances, Ministeri de Salut i Benestar, Ministeri d'Educació, Cultura, Joventut i Esports, Premsa Andorrana, Societat Andorrana de Ciències i Tribunal Constitucional. Quinze, dels quals onze eren administració i bancs.

L'any 2005 foren: Ambaixada d'Andorra a França, Andbanc, Banca Privada d'Andorra, Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra, Col·legi d'Arquitectes d'Andorra, Comú d'Escaldes-Engordany, Embajada de España en Andorra, Fundació Crèdit Andorrà, Fundació Julià Reig, Govern d'Andorra, Institut d'Estudis Andorrans, Ministeri d'Afers Exteriors, Cultura i Cooperació, Ministeri de Justícia i Interior, Ministeri de Salut i Benestar, Ministeri d'Educació, Cultura, Joventut i Esports, Premsa Andorrana i Societat Andorrana de Ciències. Divuit, dels quals onze eren administració pública i bancs.

L'any 2006 foren: Andorra, Art al Set, Banc Internacional-Banca Mora, Banca Privada d'Andorra, Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra, Consell General, Embajada de España en Andorra, Fundació Crèdit Andorrà, Institut d'Estudis Andorrans, Ministeri d'Afers Exteriors, Cultura i Cooperació, Ministeri d'Habitatge, Joventut, Ensenyament Superior i Recerca, Ministeri de Justícia i Interior, Ministeri de Salut, Benestar Social i Família, Ministeri de Turisme i Medi Ambient, Societat Andorrana de Ciències i Servei d'Ocupació. Disset, dels quals onze eren administració pública i bancs.

L'any 2007 foren: Agència Andorrana de Protecció de Dades, Andbanc, Banca Privada d'Andorra, Biblioteca Nacional, Centre de Recerca Sociològica, Comú d'Andorra la Vella, Comú d'Escaldes-Engordany, Comú d'Ordino, Comú de Sant Julià de Lòria, Consell General, Crèdit Andorrà, Departament de Patrimoni Natural, Diari d'Andorra, Escola Andorrana, Fundació Crèdit Andorrà, Govern d'Andorra, Ministeri d'Afers Exteriors, Cultura i Cooperació, Ministeri d'Educació i Formació Professional, Ministeri de Salut, Benestar Social i Família, Ministeri de Turisme i Medi Ambient, Ministeri del Portaveu, Cultura i Ensenyament Superior, Ministeri del Portaveu de Govern, Desenvolupament Econòmic, Turisme, Cultura i Universitats, Premsa Andorrana, Servei d'Estudis, Societat Andorrana de Ciències i Tribunal Constitucional. Vint-i-set, dels quals vint-i-dos eren administració pública i bancs.

L'any 2008 foren: Andbanc, Andorra Turisme, Banca Privada d'Andorra, Cactus, Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra, Centre d'Estudis de la Neu i la Muntanya d'Andorra, Cercle de les Arts i les Lletres de les Valls, Centre de Recerca Sociològica, Comú d'Andorra la Vella, Comú d'Encamp, Comú d'Escaldes-Engordany, Comú de la Massana, Comú de Sant Julià de Lòria, Consell General, Editorial Andorra, Fundació Crèdit Andorrà, Govern d'Andorra, Ministeri d'Afers Exteriors, Ministeri d'Educació, Formació Professional, Joventut i Esports, Ministeri del Portaveu, de Desenvolupament Econòmic, Turisme, Cultura i Universitats, Premsa Andorrana, Ràdio i Televisió d'Andorra,Servei de Circulació Comunal d'Andorra la Vella i Societat Andorrana de Ciències. Vint-i-quatre, dels quals setze eren administració pública i bancs.

L'any 2009 foren: Agència Andorrana de Protecció de Dades, Andorra Turisme, Banca Privada d'Andorra, Biblioteca Nacional d'Andorra, BIOCOM, Centre d'Estudis de la Neu i la Muntanya d'Andorra, Centre de Recerca Sociològica, Comú d'Andorra la Vella, Comú d'Encamp, Comú d'Escaldes-Engordany, Comú d'Ordino, Comú de la Massana, Comú de Sant Julià de Lòria, Consell General, Crèdit Andorrà, Departament de Cultura i Turisme del Comú d'Andorra la Vella, Departament de Medi Ambient, Departament del Patrimoni Natural, Editorial Andorra, Fundació Crèdit Andorrà, Govern d'Andorra, Ministeri d'Afers Exteriors, Ministeri d'Educació i Cultura, Ministeri de Desenvolupament Econòmic, Turisme, Cultura i Universitats, Ministeri de Salut, Benestar, Família i Habitatge, Oficina de Turisme del Comú de Canillo, Premsa Andorrana, Servei de Política Lingüística, Societat Andorrana de Ciències, Universitat d'Andorra i Vallnord. Trenta, dels quals vint-i-tres eren administració pública i bancs.

L'any 2010 foren: Associació de Bancs Andorrans, Banca Privada d'Andorra, Biblioteca Nacional d'Andorra, Centre d'Estudis de la Neu i la Muntanya d'Andorra, Centre de Recerca Sociològica, Col·lectiu Portella, Comú d'Andorra la Vella, Comú d'Escaldes-Engordany, Comú d'Ordino, Editorial Andorra, Embajada de España en Andorra, Fundació Crèdit Andorrà, Govern d'Andorra, Ministeri d'Educació i Cultura, Museu del Tabac, Premsa Andorrana, Servei d'Estudis de BPA i Societat Andorrana de Ciències. Divuit, dels quals dotze eren administració pública i bancs.

La gran oferta de productes diversos relacionats amb Andorra mostra que hi ha una necessitat de continuar editant en aquest sentit. Tot i que la demanda no es troba a l'origen d'aquesta oferta i tot i que una part important (sinó en quantitat en qualitat) d'aquesta oferta es fa des del sector no públic. Un bon exemple en aquest cas és la Societat Andorrana de Ciències que en aquests darrers 14 anys ha publicat 47 llibres i 123 butlletins El SAC en solitari, 6 llibres amb entitats pirinenques i 3 llibres i 18 revistes amb Àgora Cultural.

El gran problema però d'aquest tipus d'edició és ajustar l'oferta amb la potencial demanda a través d'una bona distribució. Fet que no és el cas, entre d'altres raons, perquè la demanda de productes nacionals és baixa per més que sigui necessària i indispensable per a un país petit com Andorra. Malgrat la motivació turística, en una societat globalitzada no són suficients els canals de distribució normals per aquest tipus d'edició, majoritària al país i cal emprar-ne altres, més eficients que compensin la falta d'atractiu davant altres reclams de més interès.

Editar per atendre una possible demanda, fora de l'àmbit expressat serà sempre molt més difícil per a qualsevol editor petit.

Reconèixer i ajudar a editar als que fan l'esforç per oferir un bon producte i facilitar editar millor, és a dir fent òptima la distribució des de la complicitat, haurien de ser guies de capçalera per a bons navegadors en la cosa pública i també en la no pública.

Arquitecte

Per a més informació consulti l'edició en paper.