fa dies que tenia ganes de comentar un fenomen que, encara que no és nou, sí que ha agafat en els darrers temps una amplitud important: em refereixo als microrelats. Com sovint, la lectura de la premsa m'ha confirmat el possible interès de la qüestió: dijous passat l'Andrés Luengo ens feia la seva crònica sobre la segona edició del concurs de micropoesia convocat pel Centre de la Cultura Catalana; l'endemà, podíem llegir a El País un article de Tomasso Koch sobre microteatre, i microcultura en general, així com una anàlisi de Jordi Costa sobre la mateixa qüestió. Aquest darrer fa un comentari al respecte per dir que –en una transcripció amb traducció aproximada– «... després de l'era de la cultura com (aparatós) esdeveniment sembla consolidar-se l'era d'una cultura instantània, sintètica, aparentment lleu, que treu partit de la democratització de les eines creatives propiciada pels avenços tecnològics i, alhora, s'afirma com la millor estratègia de supervivència en temps de crisi. Les formes no són necessàriament noves, però sí la seva expansió i, sobretot, la seva assumida condició de signe dels temps».

Aquesta apreciació coincideix plenament amb allò que volia apuntar. Microfilmacions amb el telèfon mòbil, microrelats a mida de Twitter, i una difusió fàcil i immediata fan que aquestes expressions de la microcultura augmentin exponencialment.

Els factors temps i espai també hi poden jugar: una peça de microteatre de 10 minuts presentada per a una dotzena d'espectadors en un espai mini, ens pot semblar més assequible que una peça de format clàssic. Però compte, perquè com molt bé reflecteix a l'article de Koch la micropoetessa Ana María Shua, el microrelat és un gènere que no accepta el més mínim defecte.

I, malauradament, massa sovint els creadors que exerceixen en el camp de la microcultura no estan disposats a llimar –o potser és que no ho saben fer– totes les aspreses necessàries per què la peça adquireixi un veritable valor. La microcultura pot ser excel·lent o nefasta.

Per a més informació consulti l'edició en paper.