• Aquest diumenge, 16 d'octubre, se celebra el Dia Mundial de l'Alimentació

A l'era de la Dieta Dukan i de les dietes proteïnades amb substituts de menjars, ¿a qui l'importa que no puguem menjar cogombres?

Realment aquest any ha sigut molt interessant l'evolució retrògrada –perdoneu– l'antítesi que ha fet la nostra alimentació.

Dos llibres d'alimentació han encapçalat la llista dels llibres més venuts a les llibreries enguany: 3 milions d'exemplars ja venuts de La dieta anticàncer del ja per desgràcia mort David Servan-Schreiber i els 600.000 exemplars de La dieta Dukan.

¿Estaria guanyant la prevenció de la salut a la cultura del cos esvelt?

¿Potser hem arribat a un punt en el que hem de triar entre salut i estètica? Perquè realment el contingut dels dos llibres es totalment oposat i el que recomana l'un, ho prohibeix totalment l'altre, en una sola cosa es posen d'acord: el sobrepès no és bo.

I mentre a Dinamarca s'apugen els preus dels aliments «menys saludables», aquí seguim tenint el dilema de quan anem al supermercat, triar les taronges en bosses de 5 quilos al mateix preu que les 4 que hi ha en una barqueta amb denominació «Bio» (¿molt mona i molt poc biodegradable?). Així doncs, resulta que també hem de triar entre el que és més saludable i la butxaca? ¿I per què no abaratir el que és més sa?

La veritat és que, per tot plegat, avui dia no és fàcil cuidar-se la salut, la butxaca i estar esplèndid!

El món de l'alimentació està en constant evolució –no sempre a millor, cal dir-ho– per voler posar-nos ho més fàcil,ens ho acabaran posant més difícil!

Però hem d'evolucionar amb ella, no ens podem quedar cultivant el nostre hort, tot i que cada vegada més gent hi opta i els felicito per això, però tampoc ens hem de creure tot el que ens diuen, perquè malauradament per damunt del que mencionava anteriorment –la salut–, hi va la butxaca, i no precisament la nostra!

El món de l'alimentació és un negoci que mou molts diners i on darrere hi han molts interessos. Nosaltres som la darrera escala, però també la més important perquè, si nosaltres deixem de consumir, es deixa de produir o, pitjor encara, exportem tot el que teníem d'autèntic, de millor, els nostres pernils, la fruita autòctona, l'oli d'oliva verge, etcètera.

No acabo d'entendre per què tots els espàrrecs vénen de la Xina quan els de Navarra no tenen punt de comparació i els tenim al costat. ¿I ens queixem de crisi?

El missatge d'aquest any per commemorar el Dia Mundial de l'Alimentació (que és avui, 16 d'octubre) és fer una reflexió quan omplim el carret de la compra: comprem millor, comprem d'aquí, comprem el que és just i el que és bo, fixem-nos en les etiquetes, els components, la procedència, el preu! Ja ho sabem, haurem d'invertir-hi molt més temps... ¡Però per sort ara els supermercats els tenim oberts fins més tard!

Per a més informació consulti l'edició en paper.