Començaré aquesta finestra del dissabte 15 d' octubre del 2011 amb una doble declaració d'intencions: Estic molt orgullosa de ser dona i de ser de poble. Aquesta doble realitat ha marcat positivament el camí de la meva vida. Faig aquesta confessió perquè avui no solament és Santa Teresa i el primer dia de la Fira de la Seu, sinó també és el Dia Mundial de la Dona Rural, que se celebra arreu des del 1995 quan la cimera d'ONG de Pequín va decidir declarar el 15 d'octubre Dia Mundial de la Dona Rural, vaja, de les dones de poble. Es va decidir aquest dia perquè el dia següent, el 16 d'octubre, és el Dia Mundial de l'Alimentació, vinculant la relació entre el procés d'alimentació i el paper que hi juga la dona. Arreu del planeta el paper de les dones rurals és molt important no solament per la seguretat alimentària ja esmentada, sinó també pel protagonisme en el desenvolupament econòmic, la cohesió social i cultural. La realitat ens diu que a totes les cultures les dones i especialment les de poble treballen més que els homes perquè, a més tenir cura de la casa, fer els àpats i parar la taula, rentar i planxar, han de criar i cuidar la mainada, i moltes vegades els padrins i padrines grans i malalts. Ara bé, això no surt a cap estadística, doncs aquest treball femení no és remunerat i, per tant, és com si no es fes. Això és una injustícia que clama al cel i per pal·liarla celebrem el Dia Mundial de la Dona Rural, per fer nos presents i per fer veure la importància d'aquesta feina que no sols no és pagada econòmicament, sinó que massa sovint no és ni reconeguda. En els països en vies de desenvolupament, quan al sector econòmic la dona juga molt fort en l'agricultura, es parla de la «feminització de l'agricultura» ja que el treball femení produeix entre un 60 i un 809 % dels aliments. El nostre entorn és el Pirineu i aquest marc geogràfic esta estructurat amb petits poblets on les dones en el canvi econòmic produït en els darrers anys han estat pioneres a l'adaptació de noves maneres de guanyar-se la vida, bàsicament en el turisme rural. Com hem comentat moltes vegades, a les cases de la nostra regió la dona és la biga comunera de la família. Val a dir que l'Institut Català de les Dones ha jugat aquests darreres anys un paper important ajudant a les dones del Pirineu a organitzar-se. Com a membre de l'Associació de Dones del Món Rural Cerdà reclamo que les dones dels nostres pobles del Pirineu deixem de ser invisibles.

Per a més informació consulti l'edició en paper.