Per iniciativa de l'Unicef, el director de cine Javier Fresser va rodar una història curta per tal de conscienciar la societat en favor de la protecció de la infància, i va aprofitar l'ocasió per exposar amb ironia els nostres tòpics, llocs comuns, les intevitables i múltiples contradiccions. Un africà, després de conèixer com funciona i per quins mecanismes es regeix el món occidental a través de les explicacions d'un veí que ha viatjat, queda impressionat per les normes socials i tecnològiques. Decideix, i se'm permetrà el desenllaç, tirar endavant un projecte inèdit i pel qual ha de peregrinar per tota l'administració local i nacional per intentar dur-lo a terme. La seva idea és que, vist que les relacions i les normes de conducta, la manera de fer distant que exigeix la cultura occidental fan molt difícil de viure-hi, vol adoptar un infant europeu perquè visqui en un ambient menys hostil i més agradable. En aquesta història, es capgira el clixé amb un desenllaç inesperat, oposat als nostres valors.

Aquest subtil toc d'humor de la pel·lícula de Fresser contrasta amb la cruesa d'una altra història al revés. Fa uns dies es va publicar que, per encàrrec d'una ONG –Save the Congo–, s'ha rodat un vídeo d'extrema violència en què es mostren les escenes de barbàrie sobre una família anglesa tradicional, comeses per soldats britànics igual de blancs. Es justifica que el relat està «basat en una història real que ha passat al Congo», que aplicada a l'entorn europeu impacta. Les veus crítiques volen destacar que no és a través d'aquestes imatges que s'obtindrà una actitud més cooperativa per impedir les agressions sobre dones, infants i tothom que sigui de la seva corda, sinó amb un altre tipus de consciència sobre el respecte. Una mica com en l'economia, que també demana respecte per evitar mals i abusos.

Envoltats de violències verbals, virtuals i reals, si els nostres esperits són capaços de reaccionar davant de la violència de ficció ja és un gran què. Possiblement una transposició explícita no és la millor manera d'explicar-ho, però per tot arreu es produeixen perversions terribles. Entre les qualitats de l'ordre internacional d'avui, hi ha interès perquè els drets humans siguin prioritaris. Costa que es respectin al peu de la lletra, però és una posició de referència, que ha de continuar, però s'ha de ser molt vigilant, no en va aquell llibre de Hessel, Indigneu-vos, ha estat traduït a més de 40 idiomes i ha venut, només a França, dos milions d'exemplars.

Historiadora

Per a més informació consulti l'edició en paper.