PUBLICITAT

Pirineus visitats, Pirineus viscuts

  • Queden lluny les reeixides èpoques en que el dinamisme sorgia del mateix territori
ANTONI POL I SOLÉ

L'evolució pirinenca dels darrers 150 anys ha fet pensar que per a sobreviure l'única sortida per als Pirineus sigui la de ser visitats. Queden lluny les reeixides èpoques dels Pirineus viscuts, en que el dinamisme i la vitalitat sorgia del mateix territori i no calia importar-la, com avui. Tant temps fa, que se n'ha perdut el record.

No s'ha d'oblidar el potencial hagut en recursos naturals com la fusta, els ramaders com el bestiar gros i els industrials com el ferro.

Si els dos models han estat possibles per separat qui ens diu que no poden ser-hi junts? Decididament els dos són possibles alhora i en la crisi actual, més necessaris que mai.

I ens cal saber-los desenvolupar plegats i no conformar-nos amb un de sol. I per a fer-ho hem d'aprofundir en el seu coneixement més concret i precís.

Dels primers visitants comptabilitzats, a través de vehicles, i considerats com a viatgers i turistes en general s'ha passat només a concretar-los en excursionistes i turistes en funció del fet de pernoctar o no.

En la Síntesi d'indicadors socioeconòmics d'Andorra presentats per Banca Privada d'Andorra, de quinze (15) onze (11) fan referència directa a l'economia interior (encara que sigui clarament depenent de l'exterior), així assalariats, salari mitjà, empreses, índex de preus de consum (IPC), matriculacions de vehicles, tràfic telefònic, energia elèctrica, carburants, transaccions immobiliàries, importacions i liquidacions dels pressupostos del Govern; tres (3) fan referència directa al turisme, pernoctacions, visitants i dies d'esquí i un (1) fa referència directa a l'economia exterior, creixement del PIB en el context internacional. Només un 20% es refereix al turisme.

En El país en xifres de Crèdit Andorrà dels vint-i-cinc (25), cinc (5) fan referència directa al turisme. També un 20%.

En el Butlletí mensual de conjuntura del Govern, dels trenta-quatre (34) aspectes exposats, cinc (5) fan referència directa al turisme. Un 15%.

A la vista de la realitat econòmica seria convenient poder disposar d'un 50% d'aspectes, xifres o indicadors sobre turisme i un altre 50% sobre l'interior del país.

Malgrat la valuosa aportació de les publicacions esmentades, la situació mostra en general la poca precisió en el seguiment de la realitat turística del país. Cal penetrar més en el seu coneixement.

Els passats 30 de setembre, 1 i 2 d'octubre a Salardú (Val d'Aran) es va celebrar el VII Col·loqui d'Estudis Transpirinencs i es va parlar del Pirineu desvetllat, de descobrir els Pirineus, dels viatges pioners, del prepirineisme i del pirineisme, de Jean Bepmale amb un important fons fotogràfic entre 1895-1918 encara inèdit amb una part important sobre Andorra, dels Pirineus com a zona de resistència, dels fons fotogràfics de Rafel Masó i Joan Xicart, de la mirada cartogràfica dels Pirineus, dels viatgers francesos del XIX (de Carbonières, Chaussenque, Tiers, Lequeutre, Tonnellé, Russell, Gourdon, Saint-Saud, Briet i Salsas), de Josep Zulueta, dels turismes de la modernitat, de Juan Francisco de Gracia, de Francisco de Zamora, de Pasqual Madoz i de Juli Soler i Santaló, dels botànics, dels enginyers, de la música tradicional dels Pirineus, del coneixement del patrimoni artístic, del termalisme, del prehistoriador Eduard Harlé, dels gravats rupestres, del paisatge, de les postals modernes a través de les representacions audiovisuals, de la travessa de Jacint Verdaguer, dels mites pirinencs, del turisme farmacèutic, de la cooperació transfronterera en turisme, del museu del pirineisme i de les pyrenades.

En definitiva una bona ocasió per aprendre a conèixer millor el nostre entorn pirinenc i la seva gent, la seva història concreta, trajectes vitals precisos i preciosos amb els seus somnis, realitzacions i fracassos, nous conceptes i projectes pendents, realitats desconegudes i potencials inexplorats, i rebre suggeriments i estímuls, idees i propostes per maldar a recuperar les connexions perdudes i un entorn que bé val ser viscut i alhora visitat.

Arquitecte



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT