PUBLICITAT

Evitem la crisi de confiança

  • Seria bo que a la crisi econòmica no hi afegíssim una de confiança entre institucions
TONI MARTÍ

El president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va entrar a tràmit dimecres passat una proposició de llei de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA), un text que els socialdemòcrates ja havien enviat al Consell General com a projecte de llei ara fa un any, quan encara estaven al Govern. Vagi per endavant que no vull discutir el dret de l'oposició a entrar aquelles proposicions de llei que cregui convenients, però el gest del senyor Bartumeu em dol especialment perquè creia que sobre aquesta qüestió es podia arribar a un pacte de cavallers que evités discussions estèrils.

Reconec el sentit d'Estat del líder de l'oposició quan, tot just començada aquesta legislatura, va advertir que si el Govern no entrava a tràmit el projecte de llei del Tribut sobre el Valor Afegit (TVA) o la modificació per desvincular aquest impost de l'entrada en vigor dels impostos directes abans del 30 de setembre serien els socialdemòcrates els que passarien a l'acció. I dic que reconec el sentit d'Estat perquè, certament, la reforma tributària és una de les qüestions cabdals –no l'única– que Andorra té plantejades i no ens podem permetre perdre més temps.

Ara bé, el senyor Bartumeu sabia, perquè així ho ha manifestat el ministre de Finances en diverses compareixences públiques –també al Consell General– i perquè així li ho vaig dir jo mateix a la reunió que vam mantenir la setmana passada, que el Govern estava a punt d'entrar a tràmit les modificacions dels impostos directes per desvincular-los de l'IVA o TVA i permetre la seva entrada en vigor el gener vinent i que el projecte de llei del TVA arribaria al Consell a finals d'octubre o els primers dies de novembre. Tenint clar aquest horitzó, tenint clar que el Govern no està practicant el qui dia passa any empeny en aquesta qüestió, ¿quin sentit té que l'oposició entri una proposició de llei de l'IVA? Només pot provocar més endarreriments en la reforma fiscal, obligant el Consell i el Govern a pronunciar-se, i contribuir a crispar el debat.

El cap de l'oposició sabia –perquè així li ho vaig dir jo personalment en la trobada que vam mantenir– que el projecte de llei del TVA estava gairebé enllestit i que les modificacions dels impostos directes arribarien al Consell aquesta mateixa setmana. I sabia que al Govern també li hauria agradat remetre aquests projectes de llei al Consell abans del 30 de setembre. Abans del 30 de juny si haguéssim pogut! Si ha calgut esperar a l'octubre –i estem parlant de poc més de quatre mesos des que vam arribar al Govern– és perquè es volia treballar els textos en profunditat per presentar la millor proposta. I aquí no n'hi ha prou de dir que les lleis ja van ser consensuades entre el PS i CR la legislatura passada. Jo mateix –i amb mi part dels ministres i consellers generals de DA– no formava part ni del PS ni de CR durant la legislatura passada i, per tant, no se'ns pot forçar –com sembla que el cap de l'oposició pretén– a acceptar uns acords en els quals no vam prendre part. I no és que rebutgem de pla aquells acords, senzillament volem millorar-los.

És per tot plegat que lamento l'actitud del senyor Bartumeu en aquesta qüestió i el gest de l'oposició socialdemòcrata. Perquè potser hi haurà qüestions en què tindrem discrepàncies profundes o moments en què l'oposició haurà de controlar i esperonar el Govern. Però aquest no era el cas: estem d'acord en la necessitat d'aquesta reforma –i puc dir que al Govern hi ha persones que l'han defensada des de fa tant o més temps que el senyor Bartumeu– i ja que hi estem tots d'acord, no enterbolim el debat amb gestos efectistes.

Com que sé que, en el fons, hi ha un ampli acord entre nosaltres i l'oposició en aquesta matèria tampoc no en faré casus belli. El que compta és que el Govern i el Consell General –tot el Consell General– siguin capaços de posar-se d'acord en reformes fonamentals per al futur del nostre país i qüestions com aquesta acabaran quedant en una simple anècdota. El que em preocupa és que el líder l'oposició no sempre mantingui en públic l'actitud constructiva i de diàleg que caracteritza les nostres reunions privades.

Estem immersos en una profunda crisi que té moltes dimensions. Seria bo que a la crisi eminentment econòmica que vivim no hi afegíssim una crisi de confiança entre les institucions. Gestos com el de l'oposició socialdemòcrata aquesta setmana no ajuden a crear un clima de confiança, però des del Govern seguirem treballant per propiciar-lo; i n'estic segur que serem capaços de trobar la lleial col·laboració de molts socialdemòcrates.

Cap de Govern d'Andorra



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT