Tot pel poble sense el poble
El concepte «el poble» és molt utilitzat en períodes de crisi. En realitat «el poble», com a testimoni i expressió d'una única voluntat i uns sentiments iguals, una força quasi natural que encarna la moral i la història, no existeix. Així tal com sona. Utilitzem generalitats. Existeixen ciutadans que tenen idees diferents i uns règims democràtics –no els millors però sí els menys dolents– que estableixen que governa aquell que aconsegueix el major consens en la majoria dels ciutadans. Però quedi clar que no és del poble, sinó d'una majoria que a vegades pot estar formada no per la suma de les xifres, sinó per la distribució dels vots.
Però el Govern o el Consell no son únicament el país, perquè tenim un grapat de «cossos intermedis» que van des del poder econòmic a l'eclesiàstic, dels col·legis professionals a la premsa i també dels que han guanyat plaça per concurs i estan capacitats per dir en el seu àmbit qui s'equivoca i qui no, a part de defensar corporativament el seu estatus, oblidant el de la resta. Aquest és el fenomen que ara observem entre els sindicats de funcionaris –els únics que realment existeixen i no sabria dir si són realment sindicats– en la defensa dels seus legítims drets i oblidant els que tenen també la resta de treballadors, que sempre es troben muts davant les circumstàncies que es presenten.
En les discussions que estan damunt de la taula es manegen dades que no sabria dir si estan contrastades, simplement perquè no tenim un sistema estadístic capaç de conèixer la realitat de les coses. És per això que uns parlen de reducció i altres de baixes, i el resultat final és difícil de preveure.
Aquesta manca estadística es trobarà més en falta amb la reforma fiscal. Sóc dels que pensa que molts rics paguen menys que molts obrers per la simple raó que uns estan fitxats i classificats fins a l'últim extrem i altres no. En el capítol de les reformes de futur és més que necessari disposar de coneixements bàsics sobre les diferents realitats. Fins ara i com què el poble com a tal no existeix, ens veiem abocats al populisme que crea una imatge virtual de la voluntat popular d'uns amb altres, però no de tots a la vegada.
Periodista
Per a més informació consulti l'edició en paper.