• Anna Maria Janer serà elevada als altars per la dedicació a Déu i als germans

El proper dissabte, a La Seu d'Urgell, el Cardenal Àngelo Amato, en representació del sant pare Benet XVI, beatificarà Anna Maria Janer Anglarill (1800-1885). Aquesta dona que va morir fa 126 anys serà elevada als altars per la seva vida exemplar, dedicada íntegrament a Déu i als germans. Una dona senzilla de la Segarra, de llarga vida, que va saber construir amb l'ajuda de Déu, una obra perdurable i present a onze països. ¿Com és possible que una persona pugui fer tantes coses i que es mantinguin durant més d'un segle? Les causes són moltes i tenen a veure amb allò diví i humà. Les persones en la seva petitesa són capaces de fer molt més del que a priori semblaria possible. L'ajuda de Déu, quan es demana amb perseverança i acció, és potentíssima.

Els dons atorgats a Anna Maria va saber-los utilitzar bé. La fe i la perseverança en el treball s'encomana a les altres persones i dóna uns fruits que en un principi eren insospitats. La gràcia de Déu arriba a tots aquells que la volen acollir i l'Anna Maria Janer li va obrir el seu cor des de joveneta. Nasqué i visqué en un ambient amorós i tota l'estimació que va rebre sabé posar-la al servei dels altres, els més necessitats, quan acceptà definitivament la crida de Déu i li dedicà tota la seva vida. I com que no hi ha estimació a Déu sense estimació als altres, l'Anna Maria va veure sempre a Crist en les persones dels malalts, pobres i infants. No en debades va treballar sempre als hospitals segons els camins que s'anaven obrint a la seva vida. Va estar incondicionalment al costat dels malalts, als hospitals pels que va passar; dels infants, a través de les escoles que va obrir; de la gent gran, en els asils dels que es va ocupar o fundar. Però una persona sola no pot portar a terme una obra tan gran si no està acompanyada per un seguit de persones que en diferents moments de la seva vida són al seu costat per tirar endavant una empresa que si no fos compartida seria inhumana. Des de els seus pares que van saber-li inculcar un amor cristià a tothom, fins als responsables de dirigir la diòcesi d'Urgell en les persones dels bisbes Caixal i Casañas, passant per les germanes que la van educar, altres germanes que van treballar amb ella durant tota la seva vida i les que després de la seva mort van continuar treballant guiades pel seu carisma fins al dia d'avui. I tot sempre amb l'ajuda de Déu que vetllava i donava forces per no defallir en la feina d'atendre amorosament a qui ho necessitava.

Avui la presència de les Germanes de la Sagrada Família d'Urgell majoritària a escoles, però també significativa a hospitals i residències d'ancians, s'estén per onze països. Allò que un dia va començar a la Catalunya convulsa dels segle XIX, es va universalitzar i a hores d'ara, al segle XXI, continua present al vell continent, no solament al nostre Principat sinó també a Espanya i Itàlia. Va arribar fa cent anys a Amèrica per establir-se a l'Argentina, Xile, Paraguai, Uruguai, Colòmbia, Perú i Mèxic, i també a l'Àfrica, a Guinea Equatorial. De l'església local a l'església universal, el nom de la nostra diòcesi d'Urgell ha estat escampat arreu.

A casa nostra, la presència de la Sagrada Família d'Urgell, que va posar en marxa la primera escola al nostre país a Canillo el 1882, es va anar arrelant amb les escoles a Andorra la Vella, Encamp, Sant Julià, Escaldes. Han estat vàries les generacions d'andorrans que han tingut una relació estreta amb les Germanes. Milers de persones han rebut al llarg d'aquests 129 anys una educació humana i cristiana, en el carisma de l'Anna Maria, basat en l'amor a Jesucrist en la persona dels germans. Per això la festa de dissabte serà un esdeveniment especial per al nostre petit país en el que una gran dona va sembrar una llavor disseminada, primer per les Germanes de la Sagrada Família d'Urgell,més tard amb l'ajuda de molts laics. Tots plegats van treballar i treballen perquè aquella obra, regada amb la gràcia de Déu, continuï donant els seus fruits, ajudant tot aquell que s'atansa a les seves escoles en la pròpia construcció personal en les dimensions física, intel·lectual i espiritual.

El que dissabte es premia no és solament una feina que ha perdurat en l'espai i el temps, sinó també i sobre tot, la resposta incondicional a la crida que Déu va fer a aquesta dona cerverina que va posar la seva vida en les seves mans i es va deixar modelar per l'amor de Crist propagant-lo als quatre vents.

Historiador

Per a més informació consulti l'edició en paper.