Fa temps que no porto barba, de fet va ser un comentari tan senzill com un “treute-la que piques!” quan aquesta va passar a millor història. Però amb barba o sense, el que està entrant a la història amb molta força són les polítiques de barber, que s'estant aplicant al nostre entorn.

A Grècia, directament, es reduiran un 25% el sou dels funcionaris. Però sense anar tant lluny, per exemple, la Generalitat valenciana que fins ara gastava 1.100 millons d'euros, però només n'ingresava 770, així que retallarà el10% del sou de 150.000 funcionaris, i aplicarà una reducció als treballadors de la televisió. A les Balears, faran quelcom que ja ha aplicat la Generalitat catalana, reduiran a la meitat les institucions, empreses i consorcis públics, deixant sense feina a 800 persones. També han reduït a la meitat l'estructura dels càrrecs polítics de l'executiu, i han eliminat les hores extres, i els complements de productivitat.

A Catalunya aquest estiu han reduït un 25% de llits dels hospitals i tancat 40 centres d'atenció primària, aturat les hores extres i la remuneració de les guàrdies. Però com que amb tot això encara no en tenen prou, ara han decidit retallar a la meitat la paga extra de desembre.

La filosofia és la mateixa a tot arreu, retallar serveis, restructurar-los per reduir despeses, i el més sorprenent és que totes les restriccions s'estan aplicant en un context de pre-campanya electoral.

I si d'un costat es retallen totes les despeses possibles, de l'altre costat es busquen les mesures necessàries per augmentar els ingressos. Els Estats Units aplicarà la llei Buffet posant als milionaris un nou impost pels ingressos individuals que se situïn per sobre del milió de dòlars. A Espanya, com a Catalunya també s'està plantejant un impost a les grans fortunes. Però el més sorprenent ha vingut del president de la Comissió Europea, que aquesta setmana ha proposat aplicar la famosa taxa Tobin, establint un impost a les transaccions financeres per fer que els bancs augmentin la seva contribució.

A Andorra no ens n'escaparem, ni del costat de les despesses ni del costat dels ingressos. Les dues s'hauran d'aplicar alhora, i encara que com sempre unes començaran abans que les altres, totes hauran de ser coherents entre sí i s'hauran d'explicar bé perquè al nostre país tot es veu al primer cop d'ull, o se sap al primer boca a orella.

D'aquí que la comunicació no serà gens fàcil perquè s'haurà d'explicar alhora com, en la situació actual, és igualment necessari d'una banda reduir els sous dels funcionaris i d'altra banda haver de contractar els millors professionals a cop de talonari. De manera que per ser transparent amb les decisions preses s'hauran de presentar indicadors per a que tothom pugui avaluar d'aprop els resultats.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.