• Podem qualificar d'herois els pocs artistes del país que viuen (i sobreviuen) del seu art

No sé si encara queda algú que no cregui en la força que esta agafant l'art fet per gent que viu i treballa aquí. Al nostre país cada cop més artistes s'encaren amb l'assignatura que ens falta a pràcticament la majoria dels que ens dediquem a la creació, i aquesta és la professionalitat, professionalitat que ve donada per la dedicació absoluta a l'art que practiques, ja que pocs són els que es dediquen amb exclusivitat a la creació, tenint la majoria que realitzar altres feines normalment relacionades amb la docència per sobreviure.

Podem qualificar pràcticament d'herois els pocs que es dediquen alcent per cent a la creació, i sobrevivint com poden. Molts ja voldríem, ja, però, ¿com? El país encara no està preparat per aprovar l'assignatura del col·leccionisme i el mecenatge artístic, sortides mitjançant les quals els artistes podrien trobar escapatòria a la hipoteca d'haver de dedicar les millors hores del dia a d'altres labors que no són la purament creativa.

¡No us enganyeu! Els artistes no vivim de l'aire ni de les muses, els artistes necessitem vendre el nostre treball per poder tirar endavant i seguir creant. Però tornem-hi: ¿com? Potser una llei sobre mecenatge i foment del col·leccionisme serviria per animar nous clients, tan escassos per a l'art creat aquí.

Tot i això els artistes seguim endavant fent el que podem. Un camí amb més pedres que dreceres. I així ens trobem que aquest 2011 potser hagi sigut l'any que l'art andorrà s'ha internacionalitzat i ha viatjat més arreu del món que cap altre, fent conèixer les produccions artístiques de creadors del nostre país a persones que de ben segur s'emportaran una visió nova i diferent del que és l'Andorra del turisme de neu i el comerç, visitants que tornaran a casa amb la percepció de que la petita Andorra és un poble gran en cultura, doncs de la mà dels nostres creadors els hem fet veure d'altres coses que aquí passen. Aquest estiu els nostres creadors han exercit d'ambaixadors, exposant al públic el que millor saben fer, que és art.

L'art fabricat aquí encara es pot veure avui a Venècia: l'església de San Samuele acull les obres d'Helena Guardia i Francisco Sànchez, meravellant amb el seu treball els visitants de la més important fira d'art contemporani del món. D'altra banda, els ciutadans de la Xina han pogut veure com un escultor d'aquí, Ángel Calvente, modelava una escultura de proporcions ciclòpies al simposi d'escultura de Chanchung, una peça monumental que romandrà per sempre convertida en bronze al país de Mao (la segona, per cert, que Calvente hi planta en els darrers cinc anys), mentre que als Països Bàltics (Lituània, Letònia i Estònia) en l'exposició La Creu vista pels artistes, commemorativa del primer aniversari de la galeria Ara Art, s'ha pogut veure l'obra sobre paper de 15 creadors d'aquí: Lluïsa Casas, Isabel Pons, Gemma Piera, Maite Luque, Esther Armengol, Olga Chao, Marta Tarrés, Jesús Campos, Rafa Contreras, Jordi Casamajor, Alfons Valdés, Francisco Sánchez, Martín Blanco, Ángel Calvente i Faust Campamà). Les sales de la Comissió Nacional per a la Unesco de Vilnius (Lituània) i de la Unió Europea a Riga ( Letònia), així com el museu Niguliste de Tallin (Estònia), han recollit durant un mes cadascuna l'exposició d'aquest nodrit grup d'autors.

Sense oblidar la participació andorrana a les exposicions de les obres creades amb motiu de l'Art Camp Colors pel Planeta, punt de trobada internacional d'artistes que té lloc a la parròquia d'Ordino, i que l'any passat va comptar amb la participació d'un grup de 37 creadors representants dels cinc continents, amb la participació també d'un grapat d'artistes locals –Maite Luque, Esther Armengol, Sara Valls, Alfons Valdés, Joan Canal, Arnau Pérez, Marta Tarrés i Faust Campamà– les obres dels quals en el seu periple pels països veïns s'han pogut veure fins ara a l'ambaixada d'Andorra a Madrid, al Museu da Cidade de Lisboa i a la seu de la Unesco a París. Properament l'exposició visitarà Oporto i Tarragona.

Molta feina feta i mostrada fora d'aquí per al gaudi i –¿per què no?– per a la sorpresa dels molts ciutadans d'aquestes places, per la producció i la qualitat creativa que pot arribar a sortir d'un lloc tant petit com el nostre, un punt amb prou feines perceptible al mapa.

Tot això ha succeït aquest estiu. Ha succeït i cal ser agraïts, perquè ha sigut possible gràcies a diferents administracions, des del ministeri de Cultura fins a la Comissió Nacional Andorrana per a la Unesco, que amb la seva implicació i suport econòmic han fet possible totes aquestes exposicions.

Per a més informació consulti l'edició en paper.