Qui sap què faria. Ben sorprenent és que, pel que sembla, a tothom li ha sorprès una crisi intensa com la que ens anirà acompanyant, potser fins a fer-se estructural. La lògica dels comptes, la normalitat de l'endeutament com a eina de creixement, eren una mica estranyes, però s'acceptaven amb esportivitat, mai com a preludi de problemes, d'aturades, i de perspectives incertes i que fan trontollar valors, econòmics sinó també morals i els esquemes tradicionals de guanyar-se la vida.

Les veus crítiques, que sempre n'hi ha i que ningú sap si creure-se-les o no, ho anunciaven. Experts en les enginyeries amb els diners, els déus universitaris anunciaven un benestar assequible, al que podíem aspirar amb seguretat. Una societat en el confort ha de ser més feliç, més tranquil·la, semblava que pretenien dir, i dominable, podríem afegir. La decepció és encara més gran quan resulta que la ciència i el món acadèmic s'havien utilitzat des del poder esdevenint-ne un còmplice de les combinacions fatals.

No sé pas que faria si fos grega, però potser pensaria en demanar royalties cada vegada que es fa servir la paraula democràcia. El benefici seria grandiós. Faria inventari de tots els pòrtics dòrics, jònics i corintis que precedeixen temples, parlaments, la borsa i altres edificacions públiques tant en boga en altres èpoques, i miraria si trobava alguna propietat intel·¿lectual que, 2.500 anys més tard, no hagués prescrit. I intentaria que en la vida política, una altra paraula per registrar, es treballés sota el mètode socràtic per destriar ben bé que és que el val de les falòrnies.

Aprofitant l'avinentesa, recuperaria l'ostracisme. Els que no hi entenen gens o els que només hagin treballat per a la seva cupiditat, haurien de retirar-se a uns llimbs especials a repassar els apunts de l'escola, de l'institut, allò més bàsic, i passar exàmens, uns de sentit comú i altres d'honestedat. 10 anys s'hi quedaven els polítics a la Grècia clàssica. Seria suficient o ho haurem oblidat de nou?

Historiadora

Per a més informació consulti l'edició en paper.