• El 20% de la població usa, per poder tenir aquest creixement, el 80% dels recursos

Amb e d'energia. I amb e d'eficiència. La vida és energia. Cada ésser viu és com una bateria d'energia en moviment, l'ésser humà no n'és cap excepció. Les nostres societats tampoc, són com centres d'intercanvi energètic.

Aquesta simplificació serveix per posar de relleu la importància de l'energia com a potència activa d'un organisme. El cos humà és alhora energia i contenidor d'energia el que permet desenvolupar-se, viure en definitiva.

Donades les limitacions físiques dels éssers vius, l'evolució ha fet que cada espècie generi estratègies per garantir l'accés als complements energètics que necessita per a la seva supervivència i expansió, si no tenen aturador.

Els humans han aconseguit expandir-se fins avui sense cap aturador que els hagi frenat suficientment.

I això s'ha pogut fer gràcies a disposar de més energia, a partir del domini tecnològic.

La construcció d'edificis, per a protegir el contenidor més vulnerable que som, s'ha convertit en la principal causa del consum energètic actual.

El model de desenvolupament occidental, del qual formem part i que s'està generalitzant arreu del món, ha consistit fins avui, sobretot en els darrers 100 anys, en créixer contínuament. I aquest creixement ha estat possible gràcies a consumir cada cop més energia.

Avui se sap que aquest model basat en el creixement continuat no és sostenible o generalitzable a tot el món. El 20% de la població usa, per poder tenir aquest creixement, el 80% dels recursos. Està clar que si el 80% de població restant vol créixer igual que el 20% que ho ha fet fins avui, no hi ha recursos suficients a la Terra.

La sortida sensata és buscar un desenvolupament que permeti, sense deixar d'evolucionar, creixent o no, gastar menys energia, perquè ja avui, si s'ha de repartir aquesta entre tota la població mundial, en una globalització cada dia més inevitable, caldrà reduir els nivells de consum energètic a que estem acostumats.

La sortida insensata és esperar. Esperar a que passi algun cataclisme o desastre que redueixi la població o bé que la tecnologia aporti solucions. O que els preus del gasoil no pugin o fins i tot que baixin.

I reduir el consum energètic, en l'actual context de crisi econòmica que ha de durar uns quants anys, vol dir reduir despeses i per tant poder ser més competitius en qualsevol àmbit d'actuació.

Pels propers anys, el repte tant individual com col·lectiu és fer el mateix, o més, malgastant menys energia.

A nivell d'edificació el camí o estratègia a seguir és l'eficiència.

Primer, eficiència en no malgastar. És a dir, aïllar els edificis nous i sobretot els ja construïts, de la millor manera possible per haver d'aportar el mínim d'energia per a permetre'n la seva habitabilitat. Fer el mateix amb menys perquè és possible.

Segon, eficiència en utilitzar les fonts d'energia més econòmiques i netes a llarg termini, dins dels límits en que s'estimi la vida de l'edifici.

No s'ha d'oblidar que les emissions de CO2 acabaran pagant-se a origen, també en els edificis.

I tercer, eficiència en el subministrament, és a dir, minimitzar la dependència, ja sigui per raons polítiques, raons econòmiques o raons de servei.

El Reglament energètic de l'edificació entrat en vigor el passat mes d'abril és una eina importantíssima per a fer front al futur amb e d'èxit perquè equipara Andorra, per primera vegada (i ja era hora!) amb part de la normativa suïssa, és a dir, amb una de les millors i amb un país que té moltes semblances. Cal deixar d'equiparar-nos amb els que només esperen fer-ho bé i no ens són semblants. Ens cal aprendre a copiar dels que volen fer-ho el més bé possible i ens hi assemblem.

A aquest reglament n'han de seguir altres, especialment el de classificació energètica.

Com també mesures polítiques, ja iniciades pel Govern, d'aval de crèdits i subvencions per fomentar que en pocs anys la major part del parc d'edificis del país s'hagi adaptat a consumir menys energia. Això equival a reduir costos o despesa pels propietaris i pels llogaters dels edificis en tres àmbits, el de consum de gasoil, electricitat, gas o altres; el de reducció d'emissions de CO2 i el de millora de la qualitat ambiental i del medi natural del país.

Mai cap altra normativa havia reportat tant per tant poc, a mig i llarg termini.

Avui, més que mai, estalviar és una necessitat. No llencem més diners per les finestres, per les parets i pels forjats. No badem més i aprofitem, a més de no malgastar, per començar a canviar i ser eficients. La butxaca i els qui venen al darrere ens ho agrairan. El futur s'escriu també amb e d'estalvi.

Arquitecte

Per a més informació consulti l'edició en paper.