'L'estiu d'amor' del flamenc
- El treball mostra com aquests estrangers s'acostaven d'una manera molt més clara a aquest estil musical
En els seixanta i els setanta hi va haver joves dels EUA, Alemanya o Tailàndia que van deixar de costat l'estiu de l'amor i el rock i van viatjar a Andalusia atrets pel flamenc, un món que els va obrir les portes i al qual es van incorporar per convertir-se en testimonis d'un temps únic per a l'art jondo. Aquella experiència, que va canviar la vida de molts d'ells, ha quedat plasmada en Flamenco Project: Una finestra a la visió estrangera 1960-1985, una exposició que estarà fins al pròxim 13 de juny en una de les sales de la Diputació de Cadis.
La mostra reuneix un centenar de fotografies que dotze d'aquells joves van prendre mentre gaudien de la proximitat i l'amistat de personatges flamencs com ara Diego del Gastor, Farruco, Juan Talega, Joselero, Anzonini del Puerto, Fernanda de Utrera o Manolito de la María i molts altres que van obrir les portes de les seves cases i festes a aquests estrangers ansiosos d'acostar-se a la disbauxa. La mostra, que l'any passat va obtenir el premi d'Arts Plàstiques del Festival del Canti de les Mines, és fruit de la investigació d'Steve Kahn, un d'aquells joves que va sentir la crida del flamenc.
Kahn, nascut a Califòrnia, quan tenia 23 anys, al maig de 1967, va arribar a Morón de la Frontera (Sevilla) "perquè el flamenc va agafar el meu cor i tot el meu cos". Estudiava guitarra i Físiques i va arribar amb un permís de dos mesos que es va perllongar dos anys, per acostar-se a l'experiència del flamenc de la mà del guitarrista Diego del Gastor.
En aquella època aquest guitarrista s'havia convertit en un "poderós imant" per als estrangers que volien viure el flamenc des de dintre, segons explica en el catàleg el productor Ricardo Pachón, per al qual aquells joves "van salvar per a la posteritat la veritat i l'autenticitat d'una música i una forma de viure que els contemporanis espanyols desconeixien per complet". Fa vuit anys, Kahn, ja convertit en fotògraf professional, va decidir que les fotografies que va prendre en aquella aventura mereixien obrir-se un buit en la història del flamenc i es va posar a buscar altres estrangers que haguessin tingut una experiència com la seva i la temptació de recollir-la en fotos, enregistraments o bé en pel.lícules.
EL TREBALL,
que ha inclòs la digitalització de negatius, alguns trobats en baguls oblidats, mostra com aquests estrangers "s'acostaven d'una manera molt més clara" al món flamenc del que ho feien els espanyols, que, per respecte, "es quedaven en un segon pla", segons comenta Ignacio González, comissari, al costat d'Steve Kahn, d'aquesta mostra patrocinada per l'entitat financera Cajasol.
L'exposició inclou fragments del documental Flamencología, que va rodar el 1970 a Morón Daniel Seymor, un artista novaiorquès que va participar en enregistraments de films com ara The fly, de John Lennon i Yoko Ono o del documental sobre els Rolling Stones Cocksuckers blues, de Robert Frank. El documental d'aquest artista de Chicago que va desaparèixer el 1972 a les costes de Colòmbia, ha estat perdut trenta anys, fins que recentment va aparèixer a Cuzco, al costat d'altres fotografies de Seymor que ara formen part d'aquesta col.lecció.
Flamenco Project també recull el documental Flamenc: un viatge personal, del californià David George, i imatges dels nord-americans Christopher Carns, que es va convertir en un dels guitarristes flamencs americans més importants, i William Davidson; del suec Dick Frisell, l'alemany Robert Klein o el tailandès Tao Ruspoli, entre d'altres.