• Els productes immobiliaris tenen la particularitat que també són béns d'inversió

Durant molt temps, els venedors de productes immobiliaris (agents, gestors, promotors i particulars) hem estat repetint com una lletania que «sempre és millor comprar que llogar». Però en els darrers temps, i degut a la crisi immobiliària i la davallada de preus, s'ha posat molt més de moda escoltar que «és millor llogar que comprar» i, com tot, s'han trobat experts que també han defensat aquesta teoria.

Els motius que s'invoquen són variats: que es facilita la mobilitat laboral, que és més fàcil adaptar-se a una baixada de rendes o salaris, que els pisos són massa cars, etc. Tant suport té aquest punt de vista actualment, que es pressuposa que tothom pensa igual. I el diumenge passat també se m'atribuïa a mi mateix –erròniament– en un article d'EL PERIÒDIC D'ANDORRA, argumentar que ara és millor llogar que comprar.

Però, en realitat, des del punt de vista del ciutadà particular, ¿què és millor? La resposta és ben clara: si es pot, gairebé sempre és millor comprar. L'explicació és que llogar un producte immobiliari és una despesa i, en canvi, comprar-lo es pot considerar una inversió.

Els productes immobiliaris tenen la particularitat que, a més de béns de consum, són béns d'inversió. La inversió immobiliària s'ha mostrat sempre rendible a llarg termini a nivell global i, sense arribar a la rendibilitat mitja de la inversió en borsa, ha mantingut molta més estabilitat al llarg del temps, arreu. La diferència que pot tenir un preu immobiliari en un any la poden sofrir els valors mobiliaris en una setmana. La decisió entre un o altre tipus d'inversió, té a veure doncs amb el binomi risc-benefici. I caldria dir que, en entorns turbulents com els actuals, la inversió immobiliària es pot tornar a començar a considerar interessant.

A curt termini, hi ha qui especula amb la demora de la inversió a l'espera de la continuació de la davallada de preus. Al respecte cal dir que poc marge de baixada queda després d'una caiguda del 30-35% des dels màxims. Podem dir que els preus ara se situen on estarien d'acord amb la inflació si no hi hagués hagut el que s'ha descrit com «bombolla» immobiliària. A més, per al llogater l'espera no és gratuïta, perquè ha de posar en relació la davallada esperada amb la despesa –aquesta sí que es produeix mes a mes– del lloguer.

En conclusió, si no es disposa de capital o no es reuneixen les condicions per a obtenir un préstec hipotecari, no hi ha dilema. Ara bé, si es té aquesta disponibilitat (el que en temps actuals significa capacitat de retorn del préstec i/o tenir uns diners ja estalviats) i encara no es disposa de pis, val la pena comprar-lo, doncs segur que n'obtindrà un rendiment a llarg termini. Amb el lloguer només tindrà un rendiment negatiu.

Associació de Promotors Immobiliaris d'Andorra

Per a més informació consulti l'edició en paper.