Vull començar aquesta nova etapa de col·laboració amb EL PERIÒDIC D'ANDORRA fent un petit homenatge a l'Antoni Cayrol, conegut amb el nom de Jordi Pere Cerdà que va morir el passar 11 de setembre a Perpinyà. Amb la seva mort, hem perdut un mestre i un amic, i la cultura catalana en general i la pirinenca en particular està de dol. L'Antoine, com era conegut al seu poble de Sallagosa a la Cerdanya, era un home senzill de tracte afable que va fer, com ens diu Marina Barnola a l'entrevista publicada a la revista Colors a l'estiu del 2008, de la defensa de la Llengua Catalana a la Catalunya Nord la seva raó de viure. Va ser un home compromès amb el seu país, la seva terra i la seva gent. Va treballar incansablement, a Perpinyà pel reconeixement de la nostra llengua i de la nostra cultura. Ho va fer de la millor manera possible posant els mots per escrit, evitant que el català fos devorat per la voragine del centralisme francès i demostrant que amb la nostra llengua es pot expressar tota la bellesa del món, i per tant encara que minoritària al ser llengua de cultura és també una llengua universal. El vaig conèixer personalment quan va accedir a prologar el llibre Contes de Cerdanya que amb el meu germà Quim vàrem publicar el 1994. El pròleg és un autèntic regal, és una lliçó sobre la importància de la transmissió oral en la cultura popular. El recull del nostres Contes de Cerdanya es veu doblement enriquit per l'aportació de les sàvies paraules del mestre ceretà per excel·lència. Ell coneixia molt bé la temàtica dels contes i el seu espai geogràfic, doncs hem de recordar les seves Contalles de Cerdanya on hi trobem, a part del recull lingüístic, un retorn a les arrels de la cultura popular del fer i desfer de la gent del carrer. Desprès he compartit amb ell algunes trobades culturals a la Cerdanya, organitzades pel Manel Figueras de Bellver Sempre ha estat un plaer escoltar-lo, sentir un home del país que amb el seu català afrancesat, podia parlar de tot amb uns mots tan acurats. La seva obra és amplia, va començar escrivint teatre, però ell se sentia poeta. Jo penso que a la seva prosa hi ha també una gran dosi de poesia. El seu mèrit més gran resideix per a mi en el fet que ha sabut fer Art: Poesia, Teatre, Prosa i alhora retrobar les arrels del pensament de la cultura popular. Amic Antoni: !Descansa en Pau!

Per a més informació consulti l'edició en paper.