Pragmatisme
sovint el més fàcil al posicionar-se és fer-ho al costat del qui mana, del qui ostenta el poder. Llavors l'únic que un ha de fer és allò de seguir la resta de gent i així fins que toca canviar de carril, moment quan toca canviar de jaqueta i ballar la cançó del moment.
Aquesta opció sembla d'entrada mancada de coherència històrica amb un mateix. Però abans de jutjar ràpidament o en base als tòpics, convé reflexionar bé i constantment sobre els posicionaments que prenem, abans de refermar-nos en la fidelitat d'unes conviccions que vàrem afiançar anteriorment per molts i diferents motius.
En aquest sentit, una de les virtuts que prevalen davant de les decisions i manifestacions que realitzem al llarg de la nostra vida, és saber adaptar-nos en un just equilibri entre les nostres conviccions més profundes i els condicionants que ens envolten. Perquè si hi ha quelcom que ens està demostrant, dia rere dia, les notícies en aquests quatre anys de crisis de l'economia internacional, és que el món està canviant de model i paradigma, movent imperceptiblement les plaques tectòniques que sustenten la nostra realitat.
Amb el discurs del Cap de Govern, del passat dilluns, Demòcrates per Andorra van fer realitat el seu compromís de fer partícip de l'acció de govern primer de tot a tota la ciutadania, i després a la resta. Una comunicació tant hàbil com necessària, perquè en un país tan petit com el nostre, el pitjor error que pot cometre un polític és distanciar la seva cadira del càrrec respecte el ciutadà. I això només es fa primer comunicant el que es farà, per després consensuar les accions, i seguit executar-les amb la tranquil·litat política de que no es fan les coses per l'article 23.
A banda de ser un discurs carregat de valors, apel·lant als orígens més humils i de sacrifici que ens varen arribar a identificar com a poble, el que ha posat de manifest, és que aquest govern, continua i intensifica la política de contenció de la despesa pública, reorienta per complert les inversions, i fins i tot rectifica posicionaments que anteriorment alguns dels membres del propi govern s'havien negat a tirar endavant, com és la llei del joc.
És a dir, posa sobre la taula sense por i amb fermesa tots els temes que facin falta, fins i tot aquells als quals en un principi ells mateixos eren reticents a realitzar-los o d'altres que podrien arribar a tenir un cost en les properes eleccions comunals. Es mostra així, com aquest govern està en la línia d'una política del pragmatisme que apel·la sense embuts al patriotisme per assumir entre tots el sacrifici necessari per encarar els dos propers anys.
En conclusió, ha estat un discurs que sincerament no ha espantat a ningú, tot el contrari: era esperat per tot el país i ja en coneixíem la lletra. Serà el discurs que representarà de ben segur un punt d'inflexió en la realitat del país i que convindria que fos tractat constructivament pels interlocutors socials i econòmics, pel Partit Socialdemòcrata, com per tots els funcionaris (sobretot per aquells que cobren més del salari mitjà).
Per a més informació consulti l'edició en paper.