• Els diaris egipcis es converteixen en instruments de la transició a Egipte

La caiguda del règim de Hosni Mubarak i l'actual transició han posat la democràcia a la primera plana de la premsa egípcia, que aprofita l'interès dels lectors per explicar dia a dia els fonaments del sistema democràtic.

«Ara hem de prepara la gent perquè entengui la democràcia, que els egipcis tenim diferents ideologies, però que hem d'aprendre a acceptar-nos els uns als altres», va dir a Efe el director del diari Al Tahrir, Ibrahim Mansur.

Des d'Al Tahrir, creat arrel de la Revolució del 25 de Gener, fins a Al Ahram, l'antic diari oficial del règim, la premsa egípcia viu la seva pròpia primavera gràcies a la llibertat d'expressió adquirida després de la renúncia de Mubarak l'11 de febrer passat.

En una sala de reunions al costat de l'atrafegada redacció del diari Al Tahrir, on desenes de periodistes molt joves s'afanyen a donar forma als seus articles, Mansur va defensar l'aposta per la democràcia que ha fet el seu diari.

El director del diari es va mostrar convençut que «el paper del periodisme és guiar la gente cap a allò que és bo per a ells i per a Egipte», i va recordar que «el nou Egipte té nous principis i tots ells giren a l'entorn de la idea de llibertat».

Després de la revolució, Mansur, juntament amb altres periodistes, va fundar Al Tahrir, la capçalera del qual exhibeix amb orgull l'efígie d'un dels lleons del pont cairota de Qasr al Nil, en al·lusió als enfrontaments que van tenir lloc allà durant la revolució entre manifestants i policies per conquerir la plaça Tahrir.

De la seva banda, el cap de redacció d'Al Ahram, Gamal Zeida, va explicar que el seu rotatiu informa el públic sobre «les eleccions parlamentàries», i publica «entrevistes amb candidats presidencials i articles sobre els nous partits polítics».

Des del seu despatx, a les entranyes del gegantí edifici on es troben les oficines polsoses d'Al Ahram, Zeida va assegurar satisfet que les vendes han pujat i que els seus lectors «estan exposats a tones d'històries sobre el nou període de transició».

A Egipte «hi ha una nova demanda de democràcia, justícia social i drets humans», va observar Zeida, qui va afegir que «la premsa ha de reflectir això en la seva cobertura i això és el que intenta fer Al Ahram»

Per a la directora de comunicació del centre d'Anàlisis Polítiques Ibn Jaldun, Soheir Sabri, la llibertat de premsa i el fet que existeixin diaris de diferents tendències «és bo per a la democràcia».

Així i tot, Sabri va alertar que «encara existeixen tabús» a l'Egipte postrevolucionari i va lamentar que «l'Exèrcit segueixi sent sagrat» i que la Llei d'emergència, que la Junta Militar va decidir no abolir després dels atacs a l'ambaixada d'Israel al Caire el passat 9 de setembre, amenaça la llibertat d'expressió.

«Els diaris encara tenen por del poder», va dir l'analista, que va afirmar que els mitjans de comunicació «no poden fer enfadar l'Exèrcit, de la mateixa manera que abans no podien fer enfadar el règim de Mubarak».

En aquest sentit, el director d'Al Tahrir va reconèixer que a Egipte «no es pot parlar de l'Exèrcit, dels diners que té ni de com funciona per dins».

Però es va mostrar convençut que el procés de transició «no té marxa enrere» i que la redacció del seu diari en bloc «està amb la democràcia».

Pel seu cantó, Zeida va sentenciar que «els mitjans de comunicació han d'ajudar en aquest procés, educar la gent perquè entenguin la democràcia i animar els lectors perquè participin en el procés polític».

Des dels seus respectius llocs, tots dos periodistes es van declarar convençuts que la premsa egípcia està jugant un paper essencial en el procés de transició d'Egipte i van assegurar que la seva màxima aspiració és que el periodisme egipci sigui, en paraules de Mansur, «com a Amèrica o Europa».

Per a més informació consulti l'edició en paper.