Quan no tingui remei
El problema polític de l'Espanya progressista consisteix a optar entre el que a molts els hi demana el cos –no votar el PSOE o no votar a ningú– i el que els hi demana l'ànima–evitar que es produeixi un triomf, més o menys clamorós, de la dreta. És veritat que la personalitat del candidat socialista és un element molt important a favor de la tesi de l'ànima, entre altres coses perquè les enquestes són tan unànimes en donar la victòria al PP com a menysvalorar el candidat Rajoy, per descomptat per sota de Rubalcaba. Hi ha un article de Gregorio Peces-Barba a El País d'aquest dimarts, injust amb els indignats, però que encerta en el tema que plantejo. Sobretot en la predicció que si s'ajuda a la victòria del PP, després vindran les lamentacions i els penediments. És veritat que Zapatero i el PSOE poden haver-se guanyat a polsel que el 20-N segurament passarà, però això no significa que sigui intel ligent i raonable l'actitud d'aquells que hagin de contribuir substancial i essencialment a la derrota del socialista i a la victòria del popular.
I és veritat, com diu Gregorio, que la dreta mai guanyarà si no és amb els vots dels pobres. No els va tenir el 2004 ni el 2008 però sí el 1996 i 2000. El 20-N pot ser la tercera vegada que els obtingui. Els governs socialistes de la democràcia, amb tots els seus errors i febleses, van portar a aquest país els components bàsics de les llibertats i de l'Estat de Benestar, components que després, és veritat, no han sabut cuidar com era necessari. Però l'alternativa és molt pitjor, ja que estem veient amb tota claredat que les intencions i les realitats de governança de la dreta són molt més perjudicials per a aquells components.
Això ho veurem immediatament, sobretot pel que fa a la política social, al benestar. Ho veurem quan ja no tindrà remei i no ho tindrà segurament per molts anys. A no ser que aviat passi el que el 2004: que el més sensat del poble espanyol desperti dels seus somnis i s'esforci en aconseguir el que els clàssics anomenaven el bé possible o el mal menor.
Periodista
Per a més informació consulti l'edició en paper.