A vui, davant de tot l'enrenou produït per la nefasta sentència del Tribunal Constitucional sobre el nostre Estatut d'Autonomia, en resposta al recurs del Partit Popular, ens cal més que mai mostrar la voluntat col.lectiva de pertinença a una identitat que cap sentència no pot destruir: es vulgui o no es vulgui, sigui o no sigui constitucional, som una nació, i totes les persones que ho sentim així, al marge de partidismes, hem de fer pinya per fer saber a Espanya, a Europa i al món sencer que un Tribunal Constitucional totalment deslegitimat ens ha humiliat. El cas és que els articles que han estat declarats inconstitucionals perquè poden trencar Espanya han estat en funcionament durant quatre anys i no ha passat res, no s'ha trencat res.

La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut ha posat una vegada més sobre la taula l'encaix de Catalunya a Espanya en un xoc de sobiranies, d'una banda la vigent Constitució, anomenada "del consens" i de l'altra la voluntat del poble de Catalunya expressada en el referèndum que els catalans vam votar.

No sóc jurista, només sóc historiadora, però considero el següent: des del punt de vista de la legalitat constitucional, es poden trobar pegues a l'Estatut sortit del Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005; en canvi, penso que l'Estatut que vam votar el 18 de juny del 2006, després del ribot passat a Madrid, pot tenir cabuda en la Constitució Espanyola, que després de la mort de Franco, ens va permetre recuperar l'Estat de dret. De fet, la pregunta que em faig és si ara els estatuts d'Andalusia i de València també són inconstitucionals, ja que són calcats al de Catalunya.

Avui ens movem en els mateixos paràmetres del catalanisme polític, que des de finals del segle XIX fins a la Segona República, va maldar per recuperar el que s'havia perdut en els decrets de Nova Planta del Borbó Felip V de 1716. L'independentisme sembla que no està prou madur encara, vista la poca participació en les consultes sobre el "dret a decidir"; tot i que el federalisme i l'autonomisme estan en crisi perquè en l'Espanya de les autonomies impera encara el centralisme decimonònic i franquista i no s'entén la realitat plurinacional, no podem perdre el cap, i hem de reconduir, pas a pas, la situació legitima de les nostres aspiracions estatutàries: ¡Volem l'Estatut!

Historiadora. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.